Records i memòries

BONA CUINA (I)

J.O.- Mai com ara havien abundat tant  les publicacions gastronòmiques. Hi ha fitxes, llibres, fascicles i revistes amb receptes de cuina, i programes de ràdio i televisió a totes les emissores de ràdio i cadenes de televisió, i fins i tot augmenten a les nostres pantalles les pel.licules amb temes de cuina. Els cuiners estan de moda.

S.D.- I estem a l’època dels plats cuinats.  Es veuen establiments de plats cuinats, i diuen que tot això és conseqüencia de l’alliberament de la dona. Es diu que les dones detesten els fogons i com més lluny en poden estar, millor. Si voleu que us sigui franc, jo encara no sé on van a parar aquests centenars de receptes de cuina destinades a les mestresses de casa, la majoria de les quals no volen cuinar ni en tenen tirada.

J.S.- En temps passats, quan la dona no treballava vuit hores ni tenia cap preocupació específica si no era la d’encarregar-se de la casa, del marit i de les criatures, el seu llibre preferit era el de la “Carmencita o la buena cocinera”. un popular llibre de cuina – l’únic- que no faltava a cap racó del ni a cap armari de paret.

J.-O- Tens raó. Però jo recordo que a casa durant molts anys hi va haver un altre llibre que se’n deia “La teca”, de l’Ignasi Domènec. Encara corre pels prestatges una mica resclosit perquè ningú se’l mira. Ara miren més la televisió i es llegeixen revistes. Quan veus les dones i els homes tan encantats mirant els programes de cuina penses que tothom ha de sentir la inclinació de cuinar bé. Però no és pas això dissortadament.

S.D.- Em sembla que exagereu una mica. Avui dia també hi ha dones que cuinen i cuinen bé a casa seva. I alguna cosa aprenen de les lectures i programes televisius sobre aquest tema      Una cosa que us haig de dir és que fa poc em va venir a les mans un periòdic de començaments del segle passat que publicava diversos anuncis. Un d’ells era el de les sopes Maggi en pastilles. Suposo que l’invent, aquells anys, començava ja el camí que tots coneixem. Amb el contingut d’una pastilla n’hi havia per dues o tres racions.   Suposo, Joan Saubí, que la teva sogra i la teva dona, a la botiga de casa teva. Al carrer Guimerà, havien venut moltes pastilles de caldo Maggi.

J.S.- I sopes de caldo Maggi. El caldo Maggi era el més popular i ja venia de principis del segle passat. Però el que recordo més era el d’Avecrem “caldo de pollo cien por cien”, un producte de Gallina Blanca que es venia molt en els anys cinquanta i seixanta.

J.O.- Anant més endarrera, o sigui en els anys del caldo Maggi, va entrar a la cuina una eina que va fer molt de servei a les cuineres: el molinet de cafè –la trituradora a braç-. Primer va ser una capsa de fusta i després de metall. A dintre hi havia un petit aparell de molineria i mitjançant un manubri es feia rodar i esmicolava o polveritzava els grans de cafè.

S.D.- En aquesta època que tu dius de les primeríes del segle passat, el que no mancava mai en un racó de la cuina era la botella d’Anís del Mono..... I en els anys 50/60 ja van començar a arribar les Coca-Coles que es podien posar a les neveres, que s’anaven introduint. Eren refrigadors Super-9 i hi havia models de luxe amb llicència Westinghouse. Només cal repassar la revista Horizontes d’aquelles dècades i veureu anuncis en els que es pot comprovar l’evolucio dels estris de cuina i de la indústria de l’alimentació. Llegeixo un anunci que diu: “Para productos de calidad, la marca D. Gaseosa, Limonada, Naranjada, Piña, Menta, Café”.

J.S.-  La marca D. era de Santiago Daurella, de Barcelona i en tenia l’exclusiva a Banyoles la fàbrica de Planas, Mitjà i Companyia Espumosos Plami. L’anunci d’aquesta fàbrica de bebidas carbónicas diu: “La casa que elabora todos sus productos com materias de primera calidad, embotellados con agua potable procedente del manantial de su propiedad. Analizada periòdicament por la Jefatura Provincial de Sanidad.”

J.O.- A la revista Horizontes hi havia sempre una pàgina de Lejía Guerrero que “blanquea y desinfecta perfectamente”.El dipositari a Banyoles era en Martirià Pararols. I en els números de la festa major no hi mancava mai el de la confiteria i pasteleria Miquel Boix, primitiva casa de la tortada d’ametlla, I el  del Horno San Jorge, panaderia y pasteleria” anunciant també “tortadas de almendra” (el propietari del Forn era l’Esteve Boscmonar).

S.D.- I amb aquells anuncis de festa major tampoc hi podia faltar el de xampany, i aquest era gairebé sempre el xampany Lincon , de les cavas de Sant Sadurní d’Anoia que representava en Julià Puig Manyelich, carrer Sant Martirià,59.

J.S.- A l’any 51 s’anunciava la “Apertura oficial de la fábrica de bebidas carbónicas  Miranda,instalada en la calle Alfonso XII, 54: Especialidad en gaseosas y frutas variadas. depósito de aguas minerales y cerveza”

J.O.-I en quant a això que hem dit de les neveres,un dels primers comerços que en van vendre va ser el d’en Joan Yani, al carrer del Mercadal. Era el representant de la AEESA (Anglo Española de Electricidad i anunciava “el refrigerador de gran distinción y utilidad para el hogar moderno. refrigerador electro automàtico, una maravilla de presentación y tècnica”, “disponiendo además de toda clase de recambios y del correspondiente personal capacitado para el cálculo, reparación y montaje de toda clase de màquinas frigoríficas”.

54: Especialidad en gaseosas y frutas variadas. depósito de aguas minerales y cerveza”

J.O.-I en quant a això que hem dit de les neveres,un dels primers comerços que en van vendre va ser el d’en Joan Yani, al carrer del Mercadal. Era el representant de la AEESA (Anglo Española de Electricidad i anunciava “el refrigerador de gran distinción y utilidad para el hogar moderno. refrigerador electro automàtico, una maravilla de presentación y tècnica”, “disponiendo además de toda clase de recambios y del correspondiente personal capacitado para el cálculo, reparación y montaje de toda clase de màquinas frigoríficas”.