Records i memòries

BONA CUINA (II). Comerços banyolins

 

S.D.- Un  altre comerç que anunciava neveres era el d’en Rafel Mas March, al carrer Mn. Jacint Verdaguer. Venia i reparava neveres elèctriques de la marca Iglo –gas. Piezas de recambio y accesorios”, amb “precios que convencen”. I també hi havia el taller electrotècnic d’en Narcís Palmada Romans, que aleshores era al carrer de Sant Pere, i que feia moltes instal-lacions i reparacions frigorífiques.

J.S. Els productes que no mancaven mai en cap cuina eren els de Comercial Tremoleda que tenien el magatzem i despatx al carrer Alvarez de Castro, 12. En Tremoleda anunciava “Drogas, Coloniales; Perfumeria i Exclusivas de Productos Alimenticios”

J.O.- En quant a Drogueries també hi havia la Drogueria Quer i la Drogueria Teixidor. Les drogues es venien a tot drap.       A l’any 54 ja es veuen anuncis de licors, un d’ells és el Bocatti, gran licor estomacal que venia en Joan R. Sallés, al carrer Vallespirans.

S.D.- Un altre aliment que la mainada menjava, sobretot a l’hora de berenar era la Xocolata Torras. L’anunci diu: “Marca antigua. Gustos nuevos. Calidades supremas. La vanguardia de la calidad”.     Però jo el que vull dir ara és que tot i que els avenços que anaven vinguent a poc a poc, a moltes cases encara es cuinava amb carbó vegetal.  Només mirant la revista Horizontes de finals de la dècada del 50 hi veiem un anunci que diu” Carbones vegetales y Leñas Tarradas. Carbones minerales para Fragua, Cocina, Industria y Calefacción. El carbón adecuado a cada uso. Mn. J. Verdaguer, 32.”

J.S.  Cap a finals dels anys 50 van començar a arribar els yogourts. Un anunci de la “Lecheria Jaime Plana (can Sala) diu: Leche pasteurizada. Todo el sabor y la calidad de la leche recién ordeñada. Toda la seguridad higiénica de la leche bien hervida. “Yogourts” del dia”.

J.O.- Si em permeteu jo ara aniré més endarrera perquè he trobat una informació de les despeses generals mensuals de la classe mitja del 1930. Crec que és interessant llegir-ho. . Diu: gastos generals de cada mes: 4 sacs de carbó, 20 ptes.   Cerilles, 1 pta.     Sabó, lleixiu, fregalls, etc. 5 ptes.     Esmorzar: café 0,25 – Llet –1 litre- 0,70 – Sucre, 0,15 .Total esmorzar. 1’45.  (això diari)  -   Dinar (diari també): Mig quilo de cigrons 0`75 – Carn 0´90 – Tocino 0’30 – Sopa 0’15 – Patates o’20 – Postre 0’60 – Pa 0’65. Total dinar: 3’55.   I ara el sopar: patates 0’75 – 4 ous 0’85 – Peix 1’50 – Oli 0’95 – Postre 0’60 – Pa 0’65. Total sopar diari: 10’20.

S.D.-  I tornant als anys 50, a més d’aquests anuncis de refrigeradors  en els comerços en què es venien estris de cuina, van arribar també les “batidores” per fer tota classe de mescles i combinacions d’aliments i fins i tot moldre cafè.  I van veure’s per primera vegada les màquines de picar aliments i les  aspiradores de pols.

J.S.- Cap als finals dels anys 50  s’anunciava un comerç de fruites i hortalisses amb vendes al “por mayor” al carrer del Born. Era la fruiteria Villalba.  I en el 1959 s’anunciava la inauguració d’un establiment de pesca salada: Legumbres Maria, exclusivament dedicat a “legumbres cocidas, bacalao y aceitunas”. Era al carrer de sant Martirià, num. 12.

J.O.- I a l’any 1960 va arribar el “butano”. Va començar en Josep Branyas amb un anunci a tota pàgina que deia: Butano. Gran variedad de hornillos, cocinas y estufas para todos los gustos y posibilidades. Todos los modelos. Todas las marcas. Consulte antes de efectuar su compra. Solicite descuento para pago al contado. Inmejorables condiciones de venta en pago aplazado” I efectivament, la gent comprava estufes, forns i cuines a terminis. Us en puc donar fe perquè em vaig fer un tip d’anar a cases particulars i pujar en pisos a cobrar lletres que es giraven mensualment.  En Branyas va començar a subministrar gas a domicili. I venia frigorifics a gas butà, cremadors de gas butà per a calefacció central.      I també va començar a vendre cuines i forns de butà en Joan Yani, al carrer Mercadal.

S.D.- I en aquells anys 60 en Branyas distribuía una cuina que anunciava com a “exclusivament creada para gas butano”. Era de la marca Comet i en tenia “la gama más completa de modelos desde 1.325 ptas a 8.875. I després va venir la Corbero que “todos saben que es la marca de prestigio que garantiza sus fabricados”  En aquells anys, al costat de casa ja hi havia en Pere Figueras, que era el dipositari a Banyoles del “Lavasol Mistol, para su colada o a máquina”

J.S.- Va ser en el 1963 que es va inaugurar al Turers el primer supermercat de Banyoles. Era Servis Palma que ens deia “Sírvase usted mismo con rapidez” “Alimentación i confiteria de calidad”.  I els que volien anar a dinar a un restaurant, la Fonda Comercio s’especialitzava en “pollo a l’ast”    I en aquell any en Rafel Mas distribuia un frigorífic de la marca Kelvinator.  I la casa Yani el refrigerador Frisan. I els que volien posar peix al refrigerador el podien anar a comprar a “Pescados Isern”.

J.O. En el 65, la Xocolata Torras van crear “el insuperable NiTocao” que em sembla que venia a suplir el Torcao. Segons la propaganda era “un batido con leche fria o caliente”. I per acompanyar els menjars sortia un vi anomenat Viprase gasificado..  En Pau –Jabones Pau- feia un detergent líquid i sòlid per rentar llanes, nylon, etc. “Spum-Mil (lava mejor). I venien cuines elèctroniques i frigorífics les botigues de Rustullet i Narcís Pons.  I entre els comerços on es podien trobar estris de cuina hem de dir que hi havia Casa Mitjà i regals Coll Vda. Nogué.  I en quan a xampany, l’Amadeu Garangé, fill d’en Friselda representava per a Banyoles i comarca els vins i xampanys Rocaberdi.

S.D. A l’any 66 alguns comerços ja anunciaven llistes de Boda. I en Branyas portava rentadores super-automàtiques. Ja es començava a emprar la paraula súper. La rentadora Tedi rentava, aclaria, escorría i secava automàticament cinc quilos de roba ocupant un mínim espai, amb infinitat de programes de rentat, centrífuga autoequilibrant, funcionament silenciós i perfecta estabilitat. Es deia a la gent que si volien veure-la funcionar a can Branyas, a qualsevol hora del dia podrien manejar-la sense compromís.

J.S. El 1968 a la ferreteria Agustí ja anuncien aparells rentaplats amb “lavados perfectos”. En Branyas, aparells Buta Therms amb tècnica catalítica. únic calefactor de posada en marxa per “autoencendido” (sense foc, sense fum, sense pudor). I acabem perquè ho allargariem molt. Només dir-vos que a la cuina o al menjador, després de dinar es podien fer postres amb les galetes i buscuits del Forn Sant Martirià, i si volieu posar un ram de flors ben maco al mig de la taula podieu anar a la Floristeria de la Martina.