I acabarem amb la ceba perquè ja ens comencen
a plorar els ulls. Abans, però. us en direm unes quantes sobre els alls i les
cebes, tretes del llibre dels Secrets de l’Agricultura casa Rústica i
pastoril que va escriure el frare
banyolí Miquel Agustí el segle 16. Hi ha moltes coses curioses i algunes potser
ens faran riure. En aquell temps, però, aquest llibre va fer molt de servei als
nostres pagesos.
Escriu Fra Miquel Agustí:
“Quan planteu alls, i els arrancareu tendres
per menjar antes que no tinguin grans, s’ha d’esperar que la Lluna sia baix de
terra, perquè d’aquesta manera plantats, i cullits, no tindrà fortor, ni el que
el menjarà donarà pudor d’alls per la boca.
Les cebes són millors per medicina que per
menjar-ne.
Qui menja la ceba tendra amb mel en dejú,
viurà molt sa.
El suc de ceba amb el suc de fonoll guareix la
hidropefia al principi.
El suc tirat pel nas purga el cervell.
La ceba cuita a les brases i menjada guareix
la tos.
La ceba pastada amb mantega fresca guareix el
dolor de les morenes.
La ceba blanca picada i mesclada amb sabó és
singular remei per tota cremadura de foc i fa cessar prest el dolor.
El suc de la ceba fa renèixer els pèls i
neteja l’orella sorda.
La ceba pastada amb mel i sal, és singular
remei contra el mossec del ca rabiós, i altre animal semblant, i mesclada amb
greix de gallina treu les taques roges de la cara.
La ceba cuita a les brases i mesclada amb
llevat, i amb oli de lliri blanc, fa madurar qualsevol manera d’infladura, o
altres espècies de bonys.
L’all menjat aporta un mal olor a la boca, i
així en haver-lo menjat, menjares faves crues. Altres per això mengen arrels de
bledes cuites a les cendres, o mengen julivert.
El millor és deixar de menjar all, i si en
voleu menjar fregueu-ne el plat amb que mengeu, i sentireu amb el menjar el
gust d’all, no pudint-vos l’alè.
L’all aplicat amb emplastre sobre el mossec de
gos rabiós, o serpent, és singular remei.
L’untament fet d’all, sal i vinagre, mata les
lladellas i els polls.
Tres alls ben pastats amb greix de porc,
untant-ne les soles dels peus, l’espinada i els polsos, guareix la tos vella.
Contra el dolor de les dents, quan ve d’humor
freda, no hi ha cosa millor que tenir a la boca vinagre o decocció d’all, o
aplicar a les dents dos o tres grans d’alls pastats amb vinagre.
Per fer morir els cucs dels minyons es bo
fer-los menjar alls amb mantega fresca, o fer-ne un emplastre sobre el
ventrell.
Perquè els ocells no es mengin la fruita dels
arbres es bo penjar-hi una quantitat d’alls en dits arbres.
Així és que ja ho sabeu, si mengeu alls i
cebes i seguiu aquests vells consells, podreu viure molts anys.
Què us sembla, amics, si anessim a fer-nos una
torrada ben untada amb all?
No en teniu a mà? Si, home, si. Qui no té un
all, té una ceba.!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada