Records i memòries

ELS VIATJANTS

Us en recordeu quan en els comerços banyolins hi entraven aquelles persones molt ben arreglades, ben mudades amb americana i corbata, que en deien els viatjants?

En Salvador Duran segurament que n’ha hagut d’escoltar a molts, alguns que sortien ben contents per haver fet una bona comanda i d’altres mig empipats perquè no havien aconseguit que el botiguer client li  fes cap “pedido” ,que es deia aleshores.

  Abans, els viatjants de comerç arribaven amb l’autobús de la Teisa (Teiusa), on ja es trobaven amb el mosso  (el matalot), que eren empleats dels hotels, generalment el Flora i el Mundial, o la Fonda Comas.  Era molt popular el matalot del Flora conegut com en “Boia”. Els mossos carregaven les maletes amb les caixes que contenien els mostraris, i moltes vegades el mateix mosso tenia cura de transportar els mostraris a les botigues convingudes on el viatjant es presentaria posteriorment portant només una elegant cartera de mà.

La figura externa del viatjant de comerç era d’elegància i distinció. Es notava que venia de Barcelona. Potser a la capital es domiciliava en un quart pis d’una atrotinada casa, sense ascensor, en un barri suburbial. Però quan anava als pobles, en representació d’una casa important s’allotjava en el millor hotel. El seu aspecte i la seva gesticulació eren els d’un gran senyor. El vestit adient a la temporada; la corbata del darrer model, el barret tou, els guants... Un aparatós talonari de comandes i un elegant llapis per fer les anotacions. Encara no s’havia inventat el bolígraf, i l’estilogràfica no permetia fer els calcs necessaris per les còpies de la comanda.

  Més endavant, els viatjants ja podien treballar en un mateix dia en diverses poblacions i fins i tot, al vespre ja eren a casa seva. Però, abans, ja ho hem dit, molts havien de passar una o diverses nits en una fonda o hotel.

  En Salvador i jo mateix, degut a que durant molts anys les nostres cases foren dedicades al comerç – més sobretot en Salvador- vam conèixer molts viatjants i amb alguns hi vam fer també bona coneixença.

(Parlar d’alguns viatjants o alguna anècdota)

Recordo que un viatjant de Sant Feliu de Guixols, a l’estiu, cada vespre venia al carrer Major, i s’asseia amb el grup que formavem els veïns, prenent la fresca i xerrant amb el veïnat.)

(Anècdota Joan:  Durant l’entrada de les tropes nacionals a Barcelona, el 1939, el meu pare va poder ser acollit a casa d’un viatjant. Era un temps difícil, de molta escassetat de tot, i el meu pare va donar una mica d’ajuda al viatjant i a la seva família, anant pels carrers a recollir llenya pels edificis destruïts dels bombardejos, i així en aquell febrer de molta fred es van poder escalfar a la llar de foc de la casa.)

S’han acabat els viatjants? En Salvador ens en podrà donar raó.

 En Boia era el mosso o el matalot de l’hotel Flora. Segons el diccionari, el matalot és el mosso d’hostal, encarregat principalment de tenir esment a les bèsties dels traginers i caminants. A l’hotel Flora ja hi havia hagut un servei de carruatges que portaven els forasters al balneari de La Puda. No crec que en Boia alimentés les bèsties d’aquells carruatges, perquè això devia ésser al principi del segle XX, però sí que en Boia havia donat aliment a altres carruatges: als automòbils que els carregava de gasolina en l’estació de servei que hi havia davant l’hotel.