Els claus

EL CLAU I LES CLAUS (i II)

Passem ara, al clau masculí.  Ui, els claus. Se’n claven molts de claus avui dia. Però val més que anem pel vertader sentit del clau.

No t’enredis, Joan, no t’enredis.  I mirem bé un clau. Veiem que consta de cap o cabota, del cos del clau, que sol ser un cilindre d’acer, i d’una punta. L’eina més indicada per clavar un clau a la paret és un martell, i la forma més segura de realitzar l’operació és aplicar suaument el clau per la punta a la paret, sostenir l’eix amb dos dits de la mà esquerra i descarregar el cop damunt la cabota.

J.O.- Una nota important: si la persona que vol clavar el clau és esquerrà, li aconsello que no segueixi aquestes instruccions, sinó que ho faci al revés, etc.

Si la persona que vol clavar un clau és fuster, té un 98,76 per cent de probabilitats que el clau penetri la paret. Si és doctor en Filosofia i Lletres,les propietats baixen fins a un 34,62 per cent i a vegades menys.  Hi ha moltes probabilitats que el cap del martell peti contra la paret o contra els dits que sostenen el clau.

Tot això ens demostra que les tasques manuals (encara que disposem de manuals de bricolatge) són extremadament imprevisibles i perilloses. El que ja és pura bogeria és “fer entrar el clau per la cabota”.

J.O.- Us haig de confessar que jo he clavat molts de claus. De jovenet ajudava al meu pare a fer encanyissats per a cels-rasos. Fèiem un teixit de canyes al sostre, i amb uns claus de cabota molt grossa els clavàvem damunt les canya a unes llates travessades al sostre. Era una feina molt dura. Per això, gràcies a Déu, he tingut sempre un bon puny. Em sembla que d’aquests claus se’n deien  claus d’encabironar. Però hi ha altres classes de claus.

Clau de cavall (el que serveix per a ferrar cavalls; és de cabota quadrada i de cama llarga)

Clau de Crist (el que té la cabota de forma piramidal)

Clau de ganxo (clau ganxo)

Un clau també és una quantitat mínima de moneda. es sol dir “això no val ni un clau” (que no val res)

No tenir un clau (esser molt pobre)

Ex_ “L’oncle ha fet testament i no m’ha deixat ni un clau”.

Més séc que un clau ( (molt prim. molt magre)

Bon clau m’has fotut a la sabata! (ho diu el qui ha estat enganyat, especialment en el preu d’una cosa comprada)

No deixar clau en paret, o portar-se fins i tot els claus de les parets (endur-se’n tot el que hi ha, no deixar res.

J.O.- Bé, Ja hem fet el clau, i ara hauríem d’anar per clavar.: travessar amb claus o fixar per mitjà d’un clau o de claus. . Clavar és travessar una cosa amb un objecte punxegut; fixar per mitjà d’un objecte punxegut; fer entrar a cops de martell un clau., però també clavar és fixar, posar una cosa agafada fort a una altra. Anem a clavar:

Què és clavar un pedaç? (cosir un pedaç a la roba)

Clavar els botons o els ullets a una sabata , clavar una filada (tapar i cloure les juntes  d’una filada de mitjans, aplicant-hi morter o ciment)

Clavar la vista o els ulls (fixar-hi la vista, posar-se a mirar fixament)

Clavar una bofetada ( Joan: no t’ho proposis perquè et donaré un mal cop)

Clavar per la cara (dir les coses a algú violentament i a les clares. Ex: N’hi he clavat quatre de fresques”)

M’ha clavat la porta pels morros (m’ha acomiadat de mala manera).

I ja per acabar aquest tema clavarem la clau al pany i el deixarem tancat i barrat.  Quan tornarem obrir hi trobarem un altre tema.