El llit - Els matalassers

El LLIT - ELS MATALASSERS

A la taula i al llit, al primer crit. Hi esteu?.  El llit és un moble destinat a jeure-hi i dormir-hi, i compost generalment d’unes peces de fusta o de metall per a suport, d’un o més matalassos o altres elements evitadors de la duresa, i d’una o algunes teles per a tapar-se el qui jeu.. Tú, Joan Saubí, en la teva feina en un taller de mobles, segur que has encolomat alguns llits  a la clientela.

S.- ..............

S’ha pixat al llit (es diu d’un qui s’ha aixecat molt dematí, o més dematí del que acostuma)

A la taula i al llit, la dreta és del marit-

Qui canta a taula i xiula al llit –o pixa en el llit- no té el seny complit

A taula i al llit, al primer crit (vol dir que convé anar-hi tot seguit en cridar.nos a menjar o a dormir)

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit (es diu per recomanar que cadascú faci les coses que pugui fer ell mateix, abans que encarregar-les a altres)

A les deu, ves-te’n al llit si et lleu

(i altres afegeixen “Tant si et lleu com si no et lleu, ves-te’n al llit a les deu).

Per sentir-se bé al llit, hi ha d’haver un bon matalàs.  Anem, doncs per arreglar-nos un bon matalàs que sigui ben tou. Ja ho sabeu: el matalàs és aquest sac rectangular de tela cosit de tots costats, que, farcit de llana, de plomes o d’altra cosa blana, serveix per a jeure-hi damunt, generalment posat damunt un llit (el “colchón” que diuen els castellans). Però en aquest programa de Costums i Tradicions us volem parlar d’un ofici gairebé desaparegut i que a la nostra ciutat era molt estès. Ens referim als MATALASSERS, els que feien o adobaven matalassos

Antigament, els matalassos quasi tots es confeccionaven de llana, borra de llana o crin vegetal i animal. Modernament se’n van fer de cotó, de flocs de suro i trossos de poliuretà. Quan la llana o qualsevol altre farçit, a causa de l’ús, perdia les seves naturals condicions de flonjor, era necessari fer-los refer pel matalasser que emprava per aquesta feina dos bastons obtinguts d’un arbust silvestre. D’aquests bastons, el que s’emprava amb la mà dreta tenia un llarg aproximat de sis o set pams, i el de l’esquerra en media uns cinc, amb els quals, i gran destresa batien la llana fins aconseguir que perdés empedraïment i tornés tova, lleugera i esponjosa, per oferir bones condicions de comoditat als usuaris en la important funció del descans. Els acabats es feien de dues formes, el normal o senzill i a l’anglesa. Aquest treball generalment era fet a domicili, i també s’anava a les cases particulars- .

Alguns matalassers treballaven al carrer, i solien tenir a l’entrada de la casa una petita botigueta. Recordem en Juanola, al carrer Sant Martirià, i en Batlle, a la placeta dels Estudis. Aquest darrer era baster, com també era baster en Frigola,, que també es dedicava a refer matalassos.

(Parlar d’aquets matalassers banyolins)

Algunes persones no volien  que se’ls emportessin els matalassos per refer-los. Exigien que el treball es realitzés a casa mateix; si disposaven de terrat o d’un petit pati; i si no al carrer, si hi havia un espai arrecerat i suficientment gran.

Avui constatem que els matalassos de llana desapareixen de la nostra vida quotidiana; al mateix temps que van desapareixent també els tradicionals matalassers. Però podem recordar un temps, no pas molt llunyà, en què el matalasser era un artesà de reconeguda importància i el matalàs era una peça primordial del parament de la casa.

El preu d’un matalàs era important. Jo recordo que un matalàs de llana ja valia mil pessetes quan aquesta era una quantitat a considerar i era corrent la dita: “mil pessetes són mil cavalls de força”. No tothom podia comprar quan volia un matalàs nou de bona llana; i la peça es passava de pares i fills; i es refeia i es renovava convenientment per allargar-ne la vida i el servei.

Es tenia molta cura de la seva conservació i del seu manteniment. Si no diàriament, si ben sovint i almenys un cop per setmana, els matalassos es treien al balcó i es picaven amb força i contundència, amb aquest estri, també en curs de desaparició, que anomenàvem pica-matalassos.

Hi havia un refer que consistia en renovar gairebé totalment la peça; canviant la tela per una de nova; rentant la llana, i si convenia afegint-n’hi de nova. Però hi havia un altre refer que només consistia en rentar la tela i tornar a recompondre el matalàs. Aquesta és l’operació que moltes mestresses de casa exigien que es fes en el mateix domicili. Com que la gent comptava molt, i la cura dels matalassos era una mica pujat de preu, per tal de reduir una mica el cost, en algunes cases la tela se la rentaven ells mateixos. Aquesta feina s’havia de realitzar periòdicament. No convenia deixar passar massa temps. Per això sovintejava en l’ambient ciutadà l’estampa de l’operari de la matalasseria dirigint-se a la casa on havia de prestar el seu servei.

Aquests operaris matalassers anaven armats amb els estris de l’ofici: una bossa amb tot el necessari per cosir i repuntar les teles; un coixí per asseure’s mentre feia la darrera part del seu treball. Tots nosaltres hem vist aquests matalassers com treballaven drets accionant amb molta habilitat els dos bastons, per desembullar i estovar la llana; o bé asseguts cosint les teles i recomponent el matalàs.

Ara els matalassos de llana han estat substituits pels de molles. Els pica-matalassos, per l’aspiradora elèctrica. Els antics matalassos de llana han perdut ús a favor dels moderns fabricats amb molles espirals d'acer entrellaçat, que resulten més higiènics i ofereixen una més perfecta i uniforme sustentació al cos. Ara es parla d’espuma en lloc de llana i d’aquells matalassers d’abans la majoria ja jauen, sense fer-los mal els ossos. La figura del matalasser, equipat amb els dos bastons, la bossa i el coixí ha desaparegut de l’ambient ciutadà. I aquest ofici, com el seu pròxim de baster han entrat en franca situació de decadència.