Les claus

ELS CLAUS I LES CLAUS (I)

J.O.-Fa poques setmanes, en motiu del programa que vam emetre sobre els gats i els forats que hi havia a les portes d’entrada de les cases, allò que en dèiem els forat del gat, vam dir que en aquells forats també s’hi amagava la clau de la porta.  I ens va semblar que podríem fer un programa força atractiu parlant de les claus. Què us sembla? Us va bé per obrir la porta? Doncs, endavant!.

  La clau és aquesta peça de metall que, introduint-la en el forat d’un pany i fent-la girar, posa en moviment el mecanisme del pany i serveix així per obrir i tancar.

-Molt bé. Això és la clau. Però hi ha una altra cosa que se’n diu el clau, que és molt diferent. Podríem parlar de les dues coses: la clau femenina, i el clau masculí. Si us sembla bé definiré el que és un clau, segons el Diccionari d’Alcover i Moll. El clau és aquesta barreta de ferro o d’altre matèria sòlida, de gruix i llargària variables, amb punta a un cap i cabota a l’altre, que, feta entrar a cops de martell, serveix per a mantenir unides dues peces, per a penjar-hi coses o per a fins ornamentals.

J.O.-D’acord. Estan definits molt bé  el clau i la clau. Però, posant una mica d’ordre, i per allò de que les senyores van primer, aniria bé que comencéssim per la senyora clau. Som-hi.

Jo crec que la clau és un tresor que no en té fi. A cop de vista sembla un tros d’acer sense sentit, però si una persona en treure’s el mocador de la butxaca li cau la clau a terra, mirar de trobar la clau, per ell és com si busqués un tresor. Perquè un home sense claus està perdut: no pot agafar el cotxe ni anar a l’apartament ni obrir la porta del carrer I malament si no pot entrar a casa quan va a retirar a altes hores de la nit.

Darrerament he llegit que en el Vaticà han robat les claus de la imatge de Sant Pere. Em sembla que aquest lladregot ho deu haver fet expressament perquè els cardenals no puguin entrar al cel. Les claus de Sant Pere són com un símbol del poder concedit al Sant i als seus successors, d’obrir les portes del cel mitjançant el perdó dels pecats.

-Doncs, ja poden perdonar, que si no tenen claus, ho veig molt fumut.

-Una clau mestra:  (la que està fabricada de tal manera que serveix per obrir tots els panys d’una casa)

Una clau de canó (la que té la canya de ferro buida, foradada en el cap, dins el qual entra un mascle que forma part del pany)

Les claus del celler (Bé això no és cap clau. Això es solia dir quan a un  que ha begut vi se li veuen les taques a la barba quan ha begut a gallet. Humorísticament es diu “es coneix que has begut vi: portes les claus del celler”)

Clau de desfer llits (un maneguet de ferro amb un forat quadrat al cap que serveix per descargolar els perns d’un llit en haver-lo de desfer)

Clau anglesa (un instrument que consisteix en un mànec o barra que té dues mordales que s’acosten o separen mitjançant una espiga roscada i serveixen per estrènyer una peça de maquinària, descargolar-la, subjectar-la, aturar-la d’obrar, etc.)

Clau cigonya (una eina consistent en un mànec de ferro que a un cap o a tots dos té una mossa adaptable a les cabotes de pern d’un diàmetre determinat, i serveix pera descargolar- Es diu “clau francesa o clau de rodillo”.

I moltes més claus: la clau de l’aixeta, la clau de l’electricitat, etc.

I la clau de volta, quina clau és? ( no és cap clau, és la pedra central que clou un arc o una volta)

I sabeu que és la clau de sol? (és un signe col.locat al començament d’un fragment musical i que indica quina ratlla del pentagrama correspon a una nota determinada, i per consegüent en quines ratlles  i espais cal escriure les altres notes de l’escala. “clave”).

J.O.- Claus de música, claus angleses, claus de missatges que capten els serveis d’espionatge, claus que obren les portes de la fama, del poder o del cel. Sant Pere i les claus. Esperem que aviat les trobin.