1936-1939. Els anys de la guerra "incivil" (IX)

(Fragments del relat “Entre la guerra i la comèdia”. Capítol 9)

Jocs de guerra. La nena.

Tinc gana i la mama m’acompanya a casa dels avis perquè ells són pagesos i tenen pa i a l’hivern tenen un foc a terra i allà hi mengem farro calent amb els plats sobre la falda perquè no ens movem del pedrís de vora del foc i m’agrada anar a casa dels avis perquè hi tenen tebeos i revistes que hi surten senyores molt elegants i van molt mudades i la revista se’n diu La dona catalana que la meva tia que és modista en fa col.lecció i surten uns models que fan molt de goig i jo me les miro mentre l’àvia remena l’olla de la calderada per donar menjar al bestiar que és darrera del pati que m’agrada molt el pati perquè hi ha un galliner molt gran i unes conilleres que a vegades jo vaig a donar menjar als conills que em fan molta gràcia amb aquells morrets i boquetes que sempre masteguen i en el pati hi ha un rec que l’aigua és molt clara i és aigua que surt de l’estany i passa pels patis i els dintres de les cases i a l’estiu ens hi anem a banyar de peus i jo m’estintolo en un arbre que és un caquiler que fa caquis molt bons que s’han de menjar ben madurs perquè si són verds deixen la llengua ben peluda i uuix quin fàstic que a vegades llenço el caqui a la comuna que és una comuna molt lletja perquè no hi ha porta i només es tapa amb una cortina de saca i jo no sé escriure i ara no hi ha col.legis que ensenyin de lletra i la mama m’ha portat a un col.legi en un pis d’una casa que no és col.legi perquè se’n diu conferència i la conferència la fa una senyora que abans era monja i ara s’ha vestida de paisana i m’ensenya a escriure bé i d’aquí uns dies ja sabré posar punts i comes però aquesta senyora monja m’ensenya més a escriure en castellà i jo el castellà no l’entenc i el papa sempre fa cistells i coves i tenim una parada a la plaça que jo hi  sóc retratada amb la meva àvia padrina que també es cistellera i poleix vims i sàlits i té unes pomes guardades entremig de la roba de la calaixera i són  unes pomes molt bones i dolces i a l’estiu quan fa bon temps anem cap a l’estació a veure com arriba el tren i ens asseiem al replà d’una fàbrica de xocolata que ara no en fan perquè no tenen xocolata ni llet ni res i allà  l’àvia padrina treu la poma que la té embolicada en un mocador i ens la mengem i arriba el tren fent un xiulet i treu molt de fum de la xemeneia i s’atura davant nostre i la màquina fa molta fressa i ens espanta i llavors la màquina recula i no pot tirar més enllà perquè la via s’acaba i deslliguen la màquina dels vagons i el maquinista la porta cap a uns caballitos que roden per posar la màquina amb el morro i la xemeneia endavant per tornar-se’n cap a Girona i sentim el toc de la campana i la veiem marxar i nosaltres mirem el tren com marxa fins que ja no es veu i és l’hora de sopar i a casa ja trobarem la taula parada perquè el papa ha anat a pescar al riu i sempre porta molts de peixos i la mama els posa en una cassola al fogons i encenen carbó que no n’hi ha gaire i jo he anat amb el meu germà a fer cua perquè ens venguin un sac de carbó i a vegades hi estem tot el dematí i quan arribem a la porta de la carboneria ens diuen que el carbó s’ha acabat i hem d’esperar un altre dia per tornar a fer cua i nosaltres no podem cuinar als fogons i hem de fer foc a terra que de llenya ja en tenim perquè el papa en va a buscar al bosc i també fem foc amb canyes que en tenim moltes però fan foc de foguerada i desseguit s’apaga i ara a l’hivern a cals avis hi vaig amb un abric nou que m’agrada molt i me’l va fer una modista que em diu que sóc molt maca i jo m’emmirallo i sí que m’hi trobo de maca i el meu cap és ple de cabells  rexinxolats que m’assemblo a la Shirley Temple i ja m’agradaria ser com ella i sortir al cine però no pas al teatre que feien al Centre Parroquial que ara no en fan perquè els del Centre Parroquial han hagut de marxar i allà ara hi ha una gent que en diuen  de la Ugeté i el meu germà si que li agradaria fer comèdia perquè sempre en fa al cobert de casa i al carrer que hi canta i balla amb tots els seus amics i amigues del barri però jo no hi vaig pas a cantar ni a ballar perquè em diu que sóc massa petita i quan sigui més gran ja em deixarà fer comèdia però a mi el que més m’agrada son les que surten ben mudades que ara no s’hi pot anar gaire perquè els grans fan guerra i els petits hi juguen que jo he vist el meu germà i els seus amics com han fet clots que ells en diuen trinxeres i des d’allà dins fan veure que tiren tiros i es tiren pots i ferros i jo no hi vaig mai perquè em podrien fer mal i s’ho agafen molt a la valenta i uns diuen que son els bons i son republicans i els que fan de dolents son els feixistes  i es barallen i la mama hi ha anat i els ha fet plegar perquè es podrien fer mal i diu que no s’’ha de jugar a fer guerra perquè molts papes d’aquests nens ja se’ls han emportat a la guerra de debó i la mama sempre es troba amb les altres mames d’aquests nens que juguen a la guerra i algunes  mames ploren perquè no saben on tenen els seus homes i a mi em fa molta pena veure la meva mare plorar que no hi ha dret que facin guerres i que se n’emportin els papes i nosaltres a casa a quedar sols i cada dia tenim més poc menjar i tenim molta por perquè passen avions que van cap al camp d’aviació i quan sentim que toquen les sirenes de la fàbrica dels mitjons tots correm cap a sota l’escala que diuen que és com un refugi i que si bombardegen no ens passarà res i tots ens posem un broc a la boca perquè les bombardes fan tremolar les dents i a casa hem posat paper de goma enganxat als vidres de les finestres perquè la fressa de les bombes que tiren els avions ens podrien trencar els vidres però per ara no n’han trencat cap perquè el camp d’aviació és una mica lluny i els avions passen de llarg i el meu germà va dues vegades a la setmana a buscar una garrafa de llet a una casa de pagès que tenen vaques a l’altre costat del camp d’aviació i diu que no hi tornarà més perquè el seu amic de ca l’espardenyer  un dia hi va anar tot sol sense el meu germà i anava en bicicleta i es va trobar amb un bombardeig i va tenir molta por i si el meu germà no va a buscar la llet no sé com ho farem perquè la mama diu que sort en tenim de la llet que bevem cada dia al matí per esmorzar i al vespre per sopar que hi xuquem molt de pa del que ens donen a cals avis.