1936-1939. Els anys de la guerra "incivil" (VI)

(Fragments del relat “Entre la guerra i la comèdia”)

Ja no toquen les campanes. La nena. Juliol 1936.-

Han tancat el col.legi de nenes del Sagrat Cor i ara no aniré més a les monges a aprendre a cosir però és igual perquè la mama ja me n’ensenyarà que la mama en sap molt de fer costura i sempre me cus la meva roba i ara m’ha fet un barret per en Komi que sempre el porta posat i fa molta gràcia i a les meves amigues els hi fa molta enveja perquè elles només tenen pepes de deu i no tenen cap osset com el meu que me’l van portar els reis de Barcelona que jo ja sabia que eren els papes i les mames però que aquesta vegada van ser dels senyors barons de Barcelona perquè a mi m’estimen molt els senyors barons i sobretot la senyora baronessa que el seu fill que és el senyor baró a vegades ens porta a mi i al meu germà en el cotxe que és molt preciós i a mi em fa asseure a la seva falda i m’omple la galta de petons i a vegades em deixa ben babaiada perquè la senyora baronessa és la mama del senyor baró i com que és gran babaia molt i porta bastó perquè va caure a les escales del jardí i la van portar al senyor metge que li va dir que tenia una cama trencada i un dia vam anar  al poble de Gravellà i va dir que es volia quedar amb mi al cotxe i tota l’estona em babaiava fent-me petons i a mi m’agradava molt que em convidessin a la seva casa de senyors perquè jugo amb les nenes del senyor baró que aquestes m’estimen molt i no em babaien quan em fan petons i a vegades entrem al quarto de bany que és molt maco i totes ens enmirallem en un mirall que és molt gran i ens podem veure molt bé totes les  tres nenes que una d’elles s’ha assegut a la tassa d’un water blanc que tenen i que és molt modern i m’ha dit que jo mi assegués  i que hi fes un pipí i m’ha agradat molt fer un pipí en aquell water tan lluent que és molt diferent del que tenim a casa que no és water i que només és una comuna amb un tap que la mama m’ha de vigilar perquè no hi arribo per seure-m’hi i podria caure perquè el meu culet és petitet i m’haig d’aguantar sempre amb la mama. (...)

Aquest estiu no hauré d’anar a costura amb les monges que diuen que han hagut de marxar del convent perquè aquells homes que van vestits amb monos negres i que porten pistoles les haurien agafat i pudé les haurien matat perquè jo he vist uns homes pel carrer que fan mitja por i els papes em diuen que no surti de casa perquè hi ha gent que es baralla pels carrers i que alguns han pujat al campanar de les esglésies i han tirat les campanes a daltabaix i ara ja no tocaran més i no sabrem mai quina hora és perquè a casa no tenim rellotge i sempre escoltàvem els quarts i les hores del campanar de l’església de Santa Maria que ara ja no diran més misses perquè han fet marxar els capellans i he sentit que el papa deia a la mama que n’havien matat un que s’escapava cap als boscos de l’altra part d’estany i ara no iré més a doctrina els diumenges i el meu germà no està gens content perquè li donaven un cartronet vermell que era l’assistència de catecisme i amb aquest cartronet podia anar al cine del Centre Parroquial sense pagar i podia veure les pel.licules de La Pandilla que són les que a mi m’agraden més perquè hi surt un nen pigallat com el meu Komi i ara no faran més cine perquè l’han tancat per ser el cine dels capellans i no faran més els Pastorets perquè hi surten àngels i la cova de Betlem i trobo que és una tonteria perquè en els Pastorets també hi surten dimonis que són iguals que aquests que van pels carrers amb la diferència que els dels Pastorets porten forques i aquests altres porten pistoles i en comptes de banyes porten unes boines vermelles al cap i també hi ha dones que són dimònies i que en comptes de cantar Xiribic xiribic pom pom canten no sé què de les barricades que jo ho els he vist des de la llinda de casa i el meu Komi també els ha vist i si no s’ha posat a plorar és perquè el meu osset no fa llàgrimes com jo que jo si que he plorat perquè encara que sigui petita veig coses que em fan venir llàgrimes alls ulls i jo veig que no hi ha res que faci plorar tant com veure la mama que se li escapen les llàgrimes que això si que ho veig encara que ella ho vulgui dissimular tapant-se els ulls i fent un somriure que vol ser alegre i és tristoi, molt tristoi.