1936-1939. Els anys de la guerra "incivil" (VIII)

(Fragments del relat “Entre la guerra i la comèdia”. Capítol 7.

El dolç encant de la nena catalana. (La nena. Febrer 1937)

Fa molta fred i el papa i la mama i el meu germà dormen als quartos grans de la casa dels senyors barons i jo vaig cada vespre a la casa del costat que hi ha una amiga de la meva edat i totes dues dormim amb la nina al mig perquè encara jugo a nines i me diuen que ja sóc una mica grandeta per a jugar-hi però jo si dormo sola m’agrada abraçar-me a la nina que és una nina molt maca que porta un vestit molt bufó que totes les amigues en tenen enveja i el meu germà que és més gran que jo em diu que semblo una nena petarrella i jo m’enfado i li dic que ell també és un nen petarrell i au i apa i ell no s’enfada mai perquè ja és una mica gran i aquest hivern  fa molta fred al carrer i també a dintre les cases que els brasers escalfen molt poc i sort en tenim del foc a terra que hem d’anar a comprar llenya a una casa que treballen la fusta i ens donen estellicons per anar cremant i ens acostem al braser amb les cames ben eixancallades i m’han sortit uns vermells a les cuixes que en diuen cabres i els dits del meu germà son plens de penellons i té els dits piulots que li fan molt de dolor i ara tornaré a dormir a casa perquè al meu llit hi tinc una manta molt gruixuda que el papa va comprar a un xarlatan que les venia en un dia de fira al costat de la nostra parada de bosses i cabassos i de nines i joguines de tota classe que també en venem perquè la mama diu que s’ha de vendre una mica de tot per poder anar tirant que no sé com tirarem perquè la gent no compra gaire i a l’Ajuntament han fet bitllets que el papa diu que no serveixen per res perquè la gent no els vol i diuen que és paper mullat i jo he vist com els feien a una impremta del carrer que els ficaven dintre la màquina i en sortien a grapats i  el que haurien de fer son duros de plata que aquests si que son bons i els hem de guardar però no se’n veuen enlloc i si en corre algun és fals i en diuen duros sevillanos i jo estic tremolant de fred i totes les dents em peten i sort en tinc d’abraçar-me a la meva amiga que ens escalfem totes dues i així no tenim fred i el meu germà tampoc en té perquè ara li han comprat uns calçotets llargs que jo els hi he vist i quan els porta posats fa molt de riure i ell també es posa a riure i canta i balla picant de peus a terra perquè diu que  és en Fred Astaire i que el ball se’n diu claquè i la mama surt de la cuina i li fa crits perquè farà malbé les sabates bones que es posa els diumenges i els altres dies ja va amb espardenyes que també fan riure perquè les porta obertes de davant i ensenya el dit gros del peu i la mama diu que fan plorar i que n’haurà de comprar unes de noves i ell se’n va a fer cine a casa d’un seu amic que es diu Cintet que és molt trempat i a casa seva fan de fuster i en Cintet com que és tan traçut ha fet una màquina de cine tota ella de fusta amb un forat que diu que és la pantalla i a cada costat hi ha posat uns rodets que hi fica les pel.licules que jo les he vistes perquè son d’historietes de patufets que vaig ajudar-los a retallar i enganxar-les amb farina i aigua per fer la pel.licula que la fan rodar i surt pel forat que en diuen pantalla i només és un forat quadrat i en Cintet fa voltar la pel.licula de paper que a vegades es desenganxa i el meu germà fa el sonor fent barrum barrum amb la boca i toquen la sirena i fan com si tiressin tiros fent petar un llistó de fusta apretant-lo amb els peus i a l’estiu hi anem tota una colla a fer-nos un tip de riure en aquest cine però a mi no m’agrada gaire perquè els nens que hi van esvaloten molt i ens diuen tonteries a les nenes i jo disfruto més veient les revistes de part de bo que a vegades m’ensenya en Martirià que son unes revistes que hi ha artistes que van molt mudades i ja m’agradaria esser com elles i viure en aquelles cases de molt de lujo amb unes cortines i  uns llits i uns pijames que porten que nosaltres no tenim perquè no hi hem dormit mai en pijama que només en porten la gent rica i les artistes que surten en el cine i s’adormen en uns llits molt grossos i mengen bombons i se’n van a les cuines que son molt fines i no he vist mai que hi hagi cap casa del nostre poble que tinguin aquestes cuines tan maques que son de cine i només surten al cine i a les revistes i el meu germà llegeix revistes d’aquestes que a mi també m’agradaria veure-les  i no me les deixa i la mama tampoc li agrada perquè la mama no va mai al cine i el papa si perquè els diumenges hi treballa fent de porter i el meu germà ha de llegir les revistes d’amagat i una vegada la mama el va veure i li va esparracar la revista i el meu germà va plorar i al papa li va fer llàstima i li va comprar un patufet antic que ell ja havia llegit i com que en Martirià s’ho empassa tot el va tornar a llegir i després me’l va llegir a mi perquè era una Pàgina Viscuda escrita per en Folch i Torres i la mama l’escoltava des de la cuina i li va agradar molt perquè la mama de joveneta  n’havia llegit moltes a casa seva que els hi  deixava llegir la seva germana que és la meva tia que m’ensenya les il.lustracions de La Dona Catalana que també hi ha artistes que li agraden molt a en Martirià i llueixen molts de vestits i barrets i boines que ara són de moda i jo també n’he portat i em veig molt maca amb la boina blanca posada al cap i la mama m’ensenya a fer ganxet i diu que faci una boina vermella per la nina i jo me la vull fer per mi perquè la nina la regalaré a la nena de davant de casa que sempre li deixo i li emplena la cara de petons i jo ja fa molts anys que la tinc i ara ja sóc gran  i vull aprendre a ballar com el meu germà i em posaré pantalons blancs llargs com els de la meva cosina que ve a casa i va molt escotada i la mama sempre li fa crits i li diu que és massa escandalosa i a mi em sembla que és molt moderna i és com una model d’aquelles que surten a la portada de La Dona Catalana.