CARMEN DE LIRIO
Des de Torroella de Montgrí vaig anar en bicicleta
fins al poble de Bellcaire per veure cantar la Carmen de Lirio. El jovent del
poble devien fer una capta per
contractar aquella artista en un dia de festa major. A Bellcaire no hi
havia sala d’espectacles i van haver d’agençar un ample espai d’una masia per
muntar-hi un empostissat perquè la Lirio
pogués cantar la tan esperada cançó Noche de boda. Un cop feta l’exhibició – poca cosa, ai
senyor, si eren temps de censura!- la Lirio
va marxar corrents per entrar a
un cotxe oficial cap a Barcelona. Era el cotxe del governador civil.
El millor espectacle d’aquella tarda crec que va ser
el de veure com arribaven i marxaven tot aquell seguici de cotxes oficials.
En aquell temps, Carmen de Lirio era una dona
fora de sèrie. Guapa, amb uns ulls verds bellíssims i una figura imponent. Era
una vedette, així ho dèiem. Obtingué un gran èxit en cantar En la
noche de bodas. Un crític va dir que
“todos aspirábamos a dormir sobre las dulces palomas de paz de su
pecho”. Es veié compromesa en un escàndol en el que el seu nom es posava
al costat del que llavors era governador civil de Barcelona, Baeza Alegria.
“Por de dia con el cirio; por la noche con la Lirio” es deia en aquell
temps que hi havia motins pels carrers de Barcelona per una vaga de tramvies.
Bé, jo no hi era a Barcelona, però en aquell estiu
vaig poder veure a la Lirio cantar la Noche de bodas en el poble de Bellcaire.
I us asseguro que portava un gran seguici de cotxes oficials. Aquell dia “por
la noche, potser que la Lirio també agafés el cirio”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada