PEDALANT EN
BICICLETA
Pertanyo
a una època en què s’aprofitaven els diaris per fer-ne quadrets regulars que es
penjaven d’un ganxo al costat del water (en principi, comuna). Encara avui hi
ha gent que s’emporta un diari o una revista al water, no pas per fer-lo servir
de paper higiènic, sinó per llegir-lo durant l’espera. En el temps en que vaig
ser cobrador de lletres per un Banc visitava botigues que tenien les
factures penjades en un ganxo darrera el taulell. Recordo especialment en Manel Soler, un confiter del carrer del
Mercadal, i a l’Antònia Orriols, botiga de queviures del carrer Major. Tenien
totes les factures penjades en un ganxo i quan els hi presentava a cobrar una
lletra de canvi, les repassaven i arrancaven la que corresponia pagar; miraven
si l’import era exacte, i un cop comprovat que tot estava bé anaven a
l’interior de la casa a buscar els diners, pagaven la lletra, la plegaven
dintre la factura i cap al calaix.
No he practicat mai l’esport, fora dels jocs
infantils de futbol o d’algunes sortides al camp amb els companys de treball.
En aquest esport vaig jugar de porter, i tot el que recordo és que els meus
companys van aplaudir-me quan vaig fer una gran parada.
El meu esport preferit ha estat el de la bicicleta,
que l’he practicat per necessitat. En el temps de guerra, per pedalar cap a
Martís, i en la Banca portant una cartera al portabultos, anant a cobrar
lletres de canvi a domicili.
També vaig pedalar molt pel Baix Empordà, des de
Torroella fins a L’Estartit o a Verges i Begur. Eren els temps en que per les
carreteres només hi transitaven els carros dels pagesos que anaven i tornaven
de les feines del camp. I des de Torroella, també en bicicleta, vaig arribar-me
fins a Bellcaire per a veure cantar a la Carmen de Lirio.
I en
bicicleta anava a Girona a veure alguna pel.licula. Ai, la joventut! . Juventud,
divino tesoro que dèiem en aquell temps en que la poesia castellana era
estesa per tot arreu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada