ELS
TRES REIS I
LA CONVIDANTA
Aquests sí que foren alegres. Als nostres fills no
els hi mancava res. Treballant la Roser a la perruqueria i jo al Banc, ens en
sortíem prou bé perquè els nostres Reis obsequiessin els fills amb el que més
els hi agradava. No faltaven pas nines ni guitarres. Seguíem treballant i
anàvem bé. Massa que havíem patit la Roser i jo, cadascú al seu poble durant la
guerra i la posterior postguerra. A
partir de la dècada dels anys seixanta les coses ens anaven més bé. La Roser va
anar a un concurs de pentinats a Barcelona, i va tenir un curs amb un campió de
Mèxic. Llàstima que hàgim perdut la foto, ja que la Roser era molt maca
aguantant la copa del campió mexicà. Va estar molt de temps exposada a la
perruqueria. Els dies festius eren
forts. Els dissabtes eren dies de treball per a tothom, les senyores esperaven
els diumenges per anar a la perruqueria. La Roser s’aixecava a les sis del matí
per anar a la primera missa i obrir la porta ben aviat. Treballava fins cap a
les tres de la tarda. Com que era una noia d’església (a Arbúcies havia format
part del Cor Parroquial) de seguida la van clissar per fer-la Convidanta en una
Hora Santa de les tradicionals funcions de les Quaranta Hores de Setmana Santa.
Hi havia el costum d’obsequiar amb brunyols a familiars, amics i coneguts.
I com que ella tenia una bona clientela a la perruqueria, doncs, vinga! Tothom
convidat i a menjar brunyols!. Tot un cove especial que el pare cisteller va
elaborar per emplenar-lo de bunyols. A
la fleca ens en van fer tants que tothom es pogué atipar. Els brunyols
ens van costar 325 pessetes. Que com ho sé? Senzillament, perquè un empleat
bancari com jo tenia la dèria d’apuntar-ho tot. Amb els brunyols s’havia de
beure una beguda ben catalana: el moscatell. I vinga alegria!. Visca la
convidanta!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada