LECTURES EN
ELS ANYS QUARANTA (I)
Un dels novel.listes que m’entusiasmaven era José
Mas, avui completament oblidat. Les seves novel.les descrivien
meravellosament els paisatges d’Andalusia i Galícia. La costa de la muerte
em va impresionar. Amb els amics vam llegir algunes obres prohibides. No sé on el vaig comprar, però encara guardo
el volum de les Obras Completas de Federico Garcia Lorca. Aleshores no
tenia idea de qui era aquell poeta i dramaturg famós. La lectura de les seves
obres era prohibida, però tenia un company de treball en el Banc que quan fèiem
algun sopar sempre s’aixecava per a recitar La casada infiel.
Allò ho trobàvem molt fort. I és que de
la poesia castellana només acostumàvem a recitar “las oscuras
golondrinas” de Bècquer o aquella “rosa cortada del rosal”
dels hermanos Quintero. Jo, però, en aquells temps tenia en el meu
repertori de recitals de fi de festa, “La Feria de Abril en Jerez”,
de José Maria Pemán i algunes poesies d’un comediògraf castellà que es
deia Vital Aza, que tenien un caire humorístic que m’anava bé.
Evidentment que a l’escenari del Teatre del Catòlics no hagués pas pogut
recitar La casada infiel.
La meva afecció a la lectura es consumia amb els
clàssics espanyols que el meu amic llibreter, en Miquel Blanch em venia
a preu barat. Eren novel.les de la col.lecció Novelas y Cuentos. Abans,
ja havia comprat a la llibreria Mateu les novel.les d’aventures de Dumas,
Salgari, Zane Grey, James Oliver Curwood o Julio Verne. Encara tardaria
anys a llegir els clàssics russos com Tolstoy, Dostoievski o Tchekov. Un parent de Barcelona vingué a passar unes vacances a casa, i com
que treballava a l’Editorial Maucci em va regalar dos volums molt ben editats: Crimen
y castigo, de Dostoievski, i La Divina Comedia, de Dante
Alighieri amb il.lustracions de Gustavo Doré. Però, en aquella edat
els nois, en els caps de setmana, no teníem altre entreteniment que el cinema
(amb censura) i si volíem llegir algunes novel.les de la llarga llista de
prohibides havíem d’anar a la llibreria de can Blanch de la plaça dels Turers. En Josep
i en Miquel Blanch tenien un bon assortits de llibres prohibits per a la
venda (amagats fora dels prestatges),
que l’amic Miquel ens deixava llegir als amics. I així vam poder llegir
les obres d’Alberto Insua, Lopez de Haro o El Caballero Audaz.
Amb en Miquel Blanch vam anar a Barcelona
passant tot el matí al capdavall de la rambla on hi havia les parades de
llibres vells en aquell espai de les Drassanes. Vam comprar-ne alguns
regatejant, ja que disposàvem de pocs diners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada