ELS TRES REIS
DE LA INFANTESA
Recupero el temps de la meva infantesa amb el record
d’aquella festa dels Reis, uns Reis que per a casa eren força pobres. No em
portaven el patinet, ni la bicicleta ni el castell ni tan sols el mecano ni el
teatret que em feia tanta il.lusió. Els meus Reis em portaven cavallets de
cartró i un carretó petit –com si fos el fill del carretó gros que el meu pare
emplenava de canyes-. Un any, els Reis van ser tan pobres que em portaren el
mateix carretó, però amb una capa de pintura vermella. Encara em sembla veure
la trista cara dels meus pares quan jo vaig exclamar desil-lusionat: Oooh, el
carretó pintat!. L’alegria més gran de la meva infantesa la vaig tenir quan els
Reis em van portar un teatret. Però aquells Reis arribaren de Barcelona
i me’ls portaren els senyors Fortuny, barons d’Esponellà, propietaris de
la casa on vivíem en aquells anys.
Els Reis. Alegries i tristeses de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada