EXCURSIONS
DE “FIAMBRERA” A
BARCELONA
En aquells anys, les excursions que sovintejaven
eren les que s’organitzaven per la Quaresma per anar a veure les Passions
d’Esparraguera i d’Olesa. Amb el fi de
que el dia fos més complert s’havia de rematar l’excursió amb la visió de la
revista dels Vienesos. De bon matí sortien els autos de la TEISA i els viatgers
marxaven satisfets amb la truita de patates dintre la fiambrera. Eren
molt divertides aquelles excursions. Quan arrancava l’autocar sempre hi havia
algun animador que començava a cantar el Carrascal, i a les envistes de
Girona entonava Las chicas de Gerona amb el coro general de Ooona!
I sortia allò del riu i del lleixiu. Davant de les muntanyes de Montserrat el
repertori canviava amb el Rosa d’abril... I a la tornada ja només
es recordaven les gràcies dels acudits dels Vienesos. Anar a veure els Vienesos no era pas tan
indecent com anar a veure qualsevol altra revista del Paralelo. Amb entretocs
dolços de finesa i luxe inimaginable es donava un to de distinció que tot ho
disfressava. Això no vol dir que algú també s’escandalitzés en veure les
ballarines de fusta que adornaven la façana del teatre del Paral.lel. Aquelles
cames de tres o
quatre metres d’alçada feien obrir els ulls!. –
L’espectacle era bo. En sabien aquella gent de ballar valsos. I això que no era
gaire bon temps de ballar-los ja que en el seu país prou que la ballaven de
valent de resultes de la guerra. Oferien espectacles plens d’enginy bon gust i
fastuositat. Decorats, coreografia, música, vestuari, llums, tot era resultat
de vàries col.laboracions organitzades pel cervell del director Arthur Kaps.
Tothom quedava tan satisfet de
l’espectacle que a la tornada, en el cotxe de la TEISA ja es cantaven les
enganxadisses tornades dels vienesos: “Desde el dia que te vi/ la vida para
mi/ es de color de rosa...” Tot ho era de color de rosa en aquells viatges
en que el jovent disfrutava de debó impacientant algunes velletes amoïnades que
remugaven continuament en un racó del passeig de Colom escolant la resta de la fiambrera,
desficiades perquè no acabaven d’arribar mai aquells arrauxats nois que no en
tenien mai prou de passejar per Barcelona, ignorant, santes dones! Que aquells
seus companys de viatge havien pasat el capvespre en un teatre de revista del
sempre esfereïdor Paralelu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada