Joventut

EPÍLEG DEL MEU LLIBRE DE MEMÒRIES “ÉREM JOVES”

 

L’ AVENIR

 

Recordo que...

 

Quan es va acabar la guerra civil es va reviure cert fervor religiós.

 

I que en el pas dels temps, els dubtes van donar pas a altres afirmacions:

 

I es va posar en qüestió la raó de l’existència de l’ésser humà.

 

I el misteri inextricable de la vida ha anat desenganxant  la gent de les seves arrels d’antany.

 

I hem anat veient que el tercer món segueix vivint en perpètua deixadesa i fins i tot que és explotat per l’avarícia humana.

 

Ara, ningú sap el que l’avenir pot oferir amb els avançaments de la ciència que transformaran totalment l’entorn i, tanmateix, el  món interior de la humanitat.

 

I la societat es mostra perplexa, sense cap més altre agafador de creences que les del plaer de l’instant: viure al dia, en un futur hipotecat.

 

I jo ja no hi seré. . Però mentrestant tinc rampells d’alegries. I segueixo recordant el passat. Que potser no interessarà a ningú.  Perquè...

 

A qui poden  interessar aquests records de...

 

...quan érem joves? 

 

 

Però...

 

 

Érem  joves

 

 

-         Us en recordeu?. Va ser a l’any cinquanta...

-   Jo diria una mica abans.

-         Us en recordeu d’aquell temps?

-   Era el temps de divertir-se.

-         Era el temps de somniar.

-         Era el temps dels pardalets.

-         Era el temps d’en Franco.

-         Heu vist les fotos?

-         La fotos de quan sortíem tota la colla?

-         Les fotos de quan anàvem a les monges...

-         Féiem una bona colla.

-         Els nois amb els nois...

-         Les noies amb les noies...

-         Els nois a la dreta.

-         Les noies a l’esquerra.

-         Ballar era pecat.

-         El cine era pecat.

-         Si, era tres erra.

-         Totes eren tres erra.

-         I “gravemente peligrosas”.

-         Tot era pecat.

-         Però érem joves.

-         Si. Érem molt joves.

-         Joveníssims....

-         (Escena inicial de l’obra RAPSÒDIA EN BLAU, de Jaume Farriol).