La postguerra. Dècada anys 40/50/60

El sexe en els anys 40/50/60. T.V. Banyoles 1999. (continuació)

 

J.O-  Escolteu això d’algunes escenes censurades: “ en la pel.licula de René Clair, “Mujeres soñadas” van tallar el pla del nu d’esquena de Gina Lollobrigida entrant a la banyera; a “De aquí a la eternidad” van tallar l’escena amorosa a la platja amb Burt Lancaster i Deborah Kerr; .

J.X.- La millor escena de la pel.licula!

 J.O.- A “Los orgullosos” van mutilar l’escena –molt poc eròtica, per cert- de Michele Morgan en roba interior.  A “El salario del miedo” van tallar un pla on s’hi veia molt a darrera de tot i gairebé desenfocat, una indígena que es dutxava..

J.X.- I aquí tenim una foto d’aquesta senyora tan esplèndida: Rita Haywort a “Gilda”.

J.F. L’estrena d’aquesta pel.licula va ser un cas molt especial.

M.B.- A mi m’agradaria saber quantes criatures són productes de la “Gilda”.

J.O.- En aquesta pel.licula hi havia una mena de strip-tease (això de strip-tease és un dir) on l’actriu mentre cantava es treia un guant i tothom esperava que després d’aquell guant arribaria una altra cosa. Fins i tot es van fer acudits d’aquella escena dient que s’havia censurat, però res de res, no es va censurar res.

M.B.- La imaginació corria molt forta.

J.O.- Escolteu el que diu aquí: alguns fotògrafs desaprensius van arribar a vendre clandestinament a Espanya, fotos de nus femenins en els que s’hi havia afegit la cara de Rita Haywort.

J.X.- A més a més, tots els mites eròtics de l’època  ensenyaven grans trossos de cuixa, com, per exemple Silvana Mangano a “Arroz amargo”.

J.O.- Els europeus eren més atrevits.

J.X.- Els mites eròtics americans eren de senyores esculturals i no gaire res més, però, per exemple, un mite eròtic que jo en puc parlar perquè era en el temps de la meva joventut és el de Brigitte Bardot.

J.F.- Jo feia la “mili” i vaig veure una pel.licula de la Bardot, i francament no hi vaig veure res. Al cap d’un temps arribo a Banyoles i quan anava al Mercantil a veure la “Gilda”  els amics em van dir “On vas, desgraciat?”, i jo els hi vaig respondre que ja l’havia vist a Barcelona i que hi anessin tranquil.lament perquè “no hi havia res”.

J.S.- Es que molts joves de Banyoles no vam anar a veure la pel.licula perquè ens deien que sota les voltes del Mercantil a l’entrada del local hi hauria una persona  amb un bloc i un llapis que apuntaria els noms de les persones que entraven a la sala del Mercantil a veure la Gilda.

M.B.- Jo sé una persona que els apuntava. Es cert.

J.X.- Va ser una pel.licula que tothom anava a veure a fora del seu poble. Jo recordo que en aquells anys residia  a Calaf i encara no tenia sis anys. Els meus pares la van anar a veure a Manresa.

J.X.- (mostra una foto de Brigite Bardot). Aquesta és un de les imatges més eròtiques de la la B.B. en els seus  inicis. Al final, potser va fer alguna pel.licula més atrevida, però no era pas molt més del que es podia veure en una platja o en algun altre lloc. I aquí en Joan ens mostra una foto d’un altre mite: Carmen de Lirio.

( Comentari de Joan ja ressenyat en aquest quadern)

J.,X.- En definitiva, entrem en un temps que  n’hauríem de parlar: el temps  de la doble moral. Perquè era l’època  del  Pasapoga i de totes aquelles

sales de festa espectaculars de Madrid i Barcelona. I l’època de les cases de tolerància, o sigui “cases de barrets” que hi havia per tot arreu, i a més a més es parlava molt malament dels estaments oficials i d’alguns militars i la policia que consentien això. Hi havia doble moral, no?

TOTS.- I tant!

J.F.- En el cine hi havia dobles versions. La que feien aquí a Espanya i una altra versió per a l’estranger.

J.X.- Eren  pel.licules que aquí passaven desapercebudes i a l’estranger només es passaven en sales de cine eròtic.

JS.- De Cine Club.

J.X.- Noooo”, de Cine Club, no. De cine fort, diguem-ne. Però l’única cosa que tenien aquelles pel.licules era que allí hi sortien les dones més o menys despullades.

J.F.- Eren pel.licules molt mal fetes que no tenien cap interés.

J.X.- I aquesta relació de les vedettes amb figures importants de la política d’aquell temps eren bastant presents. La Carmen de Lirio va ser un cas extraordinari.

M.B.- I abans de la guerra, també: la Bella Dorita.. I moltes d’altres. I és que normalment...

J.X.- Deixem estar el d’abans de la guerra. Parlem del vostre temps. Havíeu sentit parlar d’El Caballo Blanco?.

M.B.- Oh, i tant! Alguns polítics i homes públics que se’ls coneixia i reconeixia tenien allò que se’n deia “una querida”

J.F.- I els hi havia comprat un pis i anaven bé..

J.S.- Era en el temps de l’estraperlo, i molts estraperlistes tenien la seva corresponent “querida”.

M.B. I quan aquestes dones es feien grans els hi posaven un negoci

J.F.- En quant a això d’obrir algunes botigues o donar algun negoci... solien donar-los a alguns ex-combatents.

J.X.- Com les llicències de taxis en algunes ciutats.

M.B.- I  les Loteries...

J.X.- No estem parlant del mateix. Em refereixo a Administracions de Loteria, i també Administracions de Correus, Estancs, el Cos de Serenos de Barcelona.. hi havia preferències. Hi havia unes institucions d’aquella època que m’agradaria que en parléssim...

S’esgotà el temps en el programa televisiu. Ja vam parlar d’aquestes coses i moltes altres. Però  no es va poder escoltar a Televisió de Banyoles. Fou  un cop acabat el programa  quan els convidats i el moderador ens vam estendre a  parlar-ne fora de l’estudi televisiu. Parlar d’aquell temps que érem joves, d’un temps passat en que tot estava prohibit, i que ara en recordar-ho ens ho passem bé. Perquè eren el temps de les il.lusions i de les  prohibicions.  Un temps que ha existit en el nostre país. I que nosaltres no podem oblidar. I que per allunyar els fantasmes d’aquella època, ara de vells, la revivim  pensant en  les ridiculeses que hi havia en aquell passat Perquè no hi ha res que faci tant de riure com el sexe  amb  aquelles  ridiculeses viscudes en el temps del franquisme.