ANYS QUARANTA. LA FESTA MAJOR I ELS CONCERTS D’HAVENT DINAT (II)
Orquestres i sales de concert.- Totes les obres referides
eren executades en la dècada dels anys quaranta del segle XX per orquestres com
La Principal de La Bisbal, Montgrins, Selvatana, Girona, Principal de Banyoles,
Els Escolans, Unión de Banyoles, As
d’Anglès, i Barcelona.
Un cop acabada la guerra –any 1939- els concerts de
festa major van tenir lloc al Café Español i al Casino Bañolense.
A l’hora que avui ens posem a dinar, a les dues de la tarda, començaven els grandes conciertos instrumentales que a
l’any 1940 ja s’ampliaren al Café Mercantil i al Círculo de Católicos
del carrer de l’Abeurador.
A l’any 1941
seguia obtenint la màxima popularitat el Cafè Español, on La Pral de La
Bisbal hi executava les millors obres del seu repertori. El Mercantil, amb Els
Escolans va voler donar un cop fort, però La Bisbal seguia emportant-se la
majoria de públic.
A l’any 1943, el Círculo de Católicos es
desplaçà al local de la plaza de España i per les festes de Sant
Martirià es féu el primer concert. Com a primer any del nou local es contractà
La Pral. De La Bisbal que també amenitzà els entreactes de les vetllades
teatrals. El sol fet de fer-se els
concerts populars a un local d’una societat no hi hagué tanta compareixença de
públic, i tant en el Catòlics com en el Casino l’auditori fou reduït.
El Café Mercantil que podia haver donat un bon cop no aconseguí que
l’assistència fos massiva per manca d’una orquestra forana, però també fou una
novetat escoltar la nova orquestra banyolina Unión.
La ciutat s’abocà al Mercantil a l’any 1944 per escoltar
a la novella orquestra de Torroella de Montgrí, la Caravana que oferí
una bona selecció de valsos i arranjaments de Aires españoles que
entusiasmaren el públic, al mateix temps que executaven obres de Bizet, Suppé i
Weber. En aquell mateix any, a més dels concerts ja tradicionals del Catòlics i
Casino, a la sala de l’hotel Flora es donà el primer concert amb
l’orquestra As d’Anglés.
L’any 1945 hi hagué la novetat de la vinguda de dues
orquestres que estigueren absents molts anys de la nostra ciutat, la Barcelona,
que es presentà amb un èxit extraordinari al Mercantil, i Els Montgrins que
feren un concert en el Bar Navarra –que per poc temps així es denominà
aquell cafè de la plaça Major que posteriorment fou Granja Canadell i Bar
Plaza.
A l’any 1946, els concerts de més concurrència foren
els del Café Mercantil, on la Caravana meravellà als oients amb unes seleccions
d’obres clàssiques arranjades per Ricard Viladesau. A l’any següent es presentà
la
mateixa orquestra, si bé executà les seves obres a la
sala del cinema Mercantil. No es pot pas dir que fos un èxit extraordinari
d’assistència de públic. En aquell temps, els banyolins encara estaven
acostumats a escoltar els concerts assaborint un “bon cafè” i sobretot un bon
cigar (?), cosa que no es podia fer en el cinema de can Xampinya, constret a un
concert accelerat a fi de donar pas a la sessió cinematogràfica de la tarda.
Acabats els concerts del Mercantil, restaven només
els del Catòlics i Casino, que en els últims anys havien estat amenitzats per
les orquestres Girona i Selvatana.
A l’any 1948 un nou local de concerts suplí el
Mercantil. Aquest fou el de la Granja Canadell, on s´hi presentà La Principal
de Bañolas. A l’any 1949 no hi hagué cap novetat. Fou un any en què es
repetiren les mateixes orquestres amb idèntics concerts.
La fi dels concerts d’havent dinat.- Passaren els anys i la
cultura musical dels banyolins anà ajustant-se en el pas del temps. Abans, un
concert d’havent dinat no es podía concebre sense anar acompanyat de cafè, copa
i puro. En la dècada dels
cinquanta, en el Catòlics es van treure les taules i es posaren alguns rengles
de butaques per escoltar els concerts. El cafè es servia a la llarga sala del
bar, i en el teatre s´hi entrava únicament per escoltar el concert, i no era gens
estrany veure sovint a algun espectador
endormiscat. Fou en aquesta dècada quan els concerts
passaren una tombada agonitzant. Era trist veure l’única sala de concerts, la
del Catòlics, gairebé buida. Ni la vinguda de La Pral. De La Bisbal aconseguia despertar
l’afició de la massa banyolina. Les sobretaules familiars s’allargaven i la
gent deixava d’anar als concerts de Festa Major.
Els concerts d’havent dinat amb cafè, copa i puro
s’acabaren en les darreries dels anys cinquanta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada