EL POBLE MÉS BONIC DEL MÓN
La música que
arrossegava la gent era la que sonava els estius a la festa del barri de Sant Martirià. En Joan Turró, ànima organitzadora de les
festes d’aquell barri ens portava a Rudy
Ventura amb la seva trompeta, a Dodó
Escolà i a José Guardiola. I
vinga a ballar-la!. La sala de ball de can “Xampinya”
s’omplia de gom a gom...
I els que més “la ballaven” eren aquelles
persones que havien de “acatar órdenes de la Superioridad” per designar a tots
aquells productors (dels treballadors en dèien productors) i empresaris que
havien de formar els càrrecs representatius en totes les Entitats que integraven la Organización
Sindical. S’elegien Jurats d’Empreses
a tots aquells centres de treball amb més de 250 obrers; a les que en tenien més de quinze havien de
designar Enlaces Sindicales. I a la Delegación Sindical Comarcal hi havia
eleccions i càrrecs electius de Juntas
Sociales y Económicas de los Sindicatos Comarcales. Per fer rodar el cap.
Com també feien voltar el cap les Elecciones
Municipales. Dos alcaldes va tenir Banyoles en aquells cinc anys –del 60 al
64-: Lluis Hereu i Andreu Agustí.
Tots dos es van trobar amb grans problemàtiques; plànols i croquis de passeigs
que no es realitzaven; manifestació massiva de l’HOAC (Jornada Catalana d’Acció Catòlica Obrera); creació del Patronato del Lago; visita de la Infanta Borbón; Assemblees Provincials de Turisme; Setmana de Joventut; celebració
dels 25 años de paz, a la plaça dels
Turers en una exposició titulada España
en paz; conflicte de canvis de parades de taxistes; Pla d’Ordenació de l’estany...
El 19 de
juliol de 1964 vam tenir una gran alegria. S’inaugurava la Clínica Salus Infirmorum, un edifici de moderníssim estil. La Comunitat de Religioses de Sant Josep (les
Josefines), que durant molts anys van tenir cura dels malalts en hospitals
banyolins, residirien i laborarien a la nova clínica, que prestaria serveis de
Cirurgia General i Medicina Interna.. L’establiment va ser beneït pel bisbe Dr. Narcís Jubany. Per Banyoles, per la
salut dels malalts, la Clinica obria les seves portes.
I la cultura banyolina era premiada amb la
notícia de que Jaume Farriol conqueria
a Barcelona el Premi F. Maspons i
Camarasa de Literatura pel seu primer llibre Banyoles vora el llac. La seva entrada a la palestra literària
d’altura va quedar senyalada amb pedra blanca. La seva acuïtat de visió i la
seva facilitat d’expressió feien esperar d’ell d’altres i també importants
realitzacions. L’obra fou publicada per Editorial
Selecta, amb un pròleg de Joan Triadú. En el llibre hi havia fotografies dels
banyolins Ramon Alsius, Josep Cruells,
Jaume Duran. Josep Maria Mateu i Lluis Soler
A la mitjania de la dècada dels anys
seixanta, sota les voltes de la plaza de
España, asseguts als sillons del Catòlics o de can Grilló passàvem els
fulls del llibre de Farriol. De tant en tant aixecàvem el cap i contemplàvem i
admiràvem la nostra plaça poblada d’arbres, voltada d’arcades antigues i
discordants i ens dèiem, entre nosaltres, com aquell visitant arrauxat convidat
per l’autor de Banyoles vora el llac,
que si, que “realment aquest és el poble més bonic del mòn”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada