Sempre
en català
Em sembla que poca cosa va poder fer aquest
“Patronatu” puix que es va trobar amb
alguns plans desconcertants. Com la de construcció de ponts que s’executaven
per unir el passeig Wintuysen amb el Mirador. En aquell temps devia ser molt
difícil fer ponts. I això que l’Ajuntament ja havia comprat un tractor per
arranjar les carreteres. A la revista Horizontes
s’anunciava Ja tenim tractor!, un
tractor potent pels treballs de la Brigada
d’Obres. S’acabaven els gallards cavalls que sempre van lluir pels nostres
carrers. I el tractor també seria més
eficaç pel servei d’extinció d’incendis. La tracció mecànica millorava molt i
fins i tot arribava al servei de recollida d’escombraries. Es va estrenar un
remolc més “decoroso y higiénico” que
els antics carros. Un dia van emplenar-lo tant que mentre estaven maniobrant
vora de l’escorxador, el remolc va caure al fons del rec.
Però el remolc continuà el servei, i la gent
es lamentava perquè no s’anunciaven les hores de recollida d’escombraries. No
era gens agradable l’exposició de galledes davant les cases, i molt menys veure
com els gossos famolencs regiraven la potineria per les voreres mal girbades.
Les voreres ja s’anaven arranjant de mica en
mica, com també la pavimentació dels carrers Escrivanies, Coromina, Torres i
Bages, Alsius, Baldiri Reixach i el de Girona, que com que és tan llarg, es va
arribar fins a la meitat. Es van posar punts de llum als carrers Canal,
Mercadal, Santa Maria i placeta dels Estudis, un nou enllumenat a la plaça,
s’eixamplava el passeig Darder i s’assolia que el passeig de mossèn Constans arribés
a ser transitable fins a gairebé a tocar l’estany.
I la circulació rodada rodada podia anar a
40 quilòmetres per hora pel centre de la ciutat. Hi havia excessos per part de
joves impetuosos, però els nous agents municipals sabien posar-hi fre. Sobretot
davant les escoles Municipals que estrenaven nom: Grup Escolar mossèn Baldiri Reixach. Mot adient el nom d’aquell
rector d’Ollers que es dedicà a l’ensenyament i ens deixà un llibre important: Instruccions per a la ensenyança de
minyons”. Baldiri Reixach, a semblança de Ramon Llull, volia l’ús de la llengua materna per a la primera
ensenyança, cosa insòlita en el seu temps en que tot es donava en llatí.
En català llegíem poesies a la revista local Horizontes, com el Cant
Espiritual, de Maragall, o les de
Frederic Corominas. En català
escoltàvem les obres de teatre del Catòlics.
En català s’homenatjava al naturalista Francesc
Darder, inaugurant-se noves sales al Museu
Municipal. En català, el Centre
Excursionista inaugurava campana a l’ermita de Sant Aniol d’Agujes. En català cantava la Polifònica a Ceret. I en
català els Escoltistes inauguraven
nou local i posaven per primera vegada una
parada de llibres a la plaça, tots en català;
...els Casals
d’Estiu feien cantar El tren Pinxo de
Banyoles a la mainada.
...artistes banyolins com Güell. Moner, Mercader i Gimferrer
exposaven les seves obres a Presència 63.
...es cantava el Crec en un Déu a la processó
de Sant Martirià,
... puntejàvem sardanes pels Aplecs...
...I en català, evidentment, es celebraven
els Jocs Florals 1964 organitzats per
l’Ajuntament, essent-ne president del
jurat l’escriptor barceloní Tomàs Roig i Llop, acompanyat dels
banyolins Teresa Branyas, Josep Brugulat,
Antoni Rigau, Martí Xena i Frederic
Corominas. La Flor Natural l’obtingué Frederic
Alfonso per Sonets de les roses;
l’Englantina d’Or...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada