La postguerra. Dècades anys 40/50/60

SETMANA DE LA JOVENTUT 64

 

En els Jocs Florals també hi havia participació en castellà. I arribà la Setmana de la Joventut 64 que la nova joventut cultural banyolina va vitalitzar-la començant per la revista Horizontes que la direcció –a càrrec de Frederic Corominas- la posava a les mans d’aquell jovent banyolí a fi de que tinguessin un espai prou ample on exposar-hi les seves inquietuds, els seus problemes, les seves aspiracions. Els responsables de la Setmana ho deien en un article a la Revista: “Estem disposats a no regatejar cap esforç ni sacrifici per descobrir a tots el sentit de la pròpia vida. Per això aquesta setmana la podriem titular “la setmana de la cultura”, perquè pensem que per la cultura, entesa en el seu sentit més pregó: l’educació total de l’home, arribarem a viure en plenitud, pel cami de l’autenticitat”.

Quina setmana! Exposició de pintura i talles del segles XV al XVIII; exposició de fotografies retrospectives; exposició de soldats de plom del temps de la reina Cristina; festivals esportius; conferències a càrrec del Dr. Josep Maria Corominas sobre Prehistòria; exposició de les activitats muntanyenques del Centre Excursionista; organització del I Curset de Gramàtica Catalana; concert d’orgue al marc gòtic de Santa Maria; exposició de pintures amb obres de Picasso, Nonell, Miró, Dalí, Clavé, Tapias, Cuixart. Tharrats, Ponç...; teatre experimental català amb l’estrena de l’obra de Joan Brossa, Calç i rajoles; conferència d’art a càrrec d’Alexandre Cirici-Pellicer; conferència del Dr. Lluis Folch i Camarassa (tema: Quan el jove es desvetlla a l’amor); sessió de cinema esportiu; conferència Història de Banyoles, per Antoni  Rigau; sessió de Cine Club amb un documental sobre l’obra de Greco i el film Lleó d’Or a Venècia, Crónica familiar, presentat pel crític de les revistes Destino i Serra d’Or, Antoni von Kirchner; conferència de l’escriptor Francisco Candel amb el tema Quan el jove es faci present; festival de música amb una varietat d’atraccions; presentació d’una pel.licula filmada pels estudiants locals Antoni Mercader i Pere Alsius; conferència per un grup d’estudiants universitaris de Barcelona sobre el tema Serem joventut nova?; sardanes; exhibició de gimnàsia al Club Natació; exposició Indústria i Artesania Local; missa participada a Santa Maria i cants de la Polifònica.

El Cinema Club ja havia aconseguit fer 25 sessions al cinema Victoria i que el seu organitzador, Miquel Blanch, ens deia que “la creació del Cine Club fou conseqüencia de l’èxit de la pel.licula japonesa Rashomon, d’Akiro Kurosawa en la primera sessió”. Els responsables estaven oberts a totes les col.laboracions, i així ho havien fet amb el Centre Excursionista, que patrocinà Los señores de la selva i El imperio del Sol; amb el Club Natació que donà a conèixer el cinema abstracte del canadenc Norman MacLaren, amb presentació a càrrec del crític barceloní, Joan Francesc de Lasa. Els millors èxits en sessions especials foren Noches blancas, de Luchino Visconti; “Les 400 coups”, de François Truffaut; El séptino sello,d’Ingmar Bergman; El techo, de Vittorio de Sica i Almas sin conciencia, de Federico Fellini. “La missió del Cine Club –deia Miquel Blanch- és estudiar les obres mestres del cinema. En realitat és el millor vehicle per a dotar d’una sensibilitat i cultura cinematogràfica a l’espectador”. Les sessions es podien realitzar gràcies a la constant atenció dels empresaris Gratacós i Bosch. A les sessions hi assistia gent  de Banyoles, Girona i Figueres. Mancaven, però, moltes més persones a la sala per aconseguir contractar a crítics especialistes de Barcelona en els fòrums de les pel.licules. Amb en Jaume Farriol, ho aconseguirem més fàcilment organitzant unes sessions de cine-fòrum al local del Catòlics, presentant en aparell de pas de pel.licula de 16 mm. un cicle de films del director francès René Clair. En “Farri” era l’home que encetava els debats.

Hi havia molt interés per la cultura. Durant aquell període també es va fundar el Club Filatèlic. Els primers filatèlics foren Josep Prat, Joaquim Ferrer, Ramon Gifre, Josep Feliu, Josep Blanch, Xavier Prat i Lorenzo Gracia.

I cap a les acaballes del 64 vam veure un espectacle de dansa fenomenal: el Ballet Ouest African, a través de danses, ritus i música d’uns joves dels llunyans països de Guinea, Senegal i Sierra Leone.