QUARESMA.
LES 40 HORES SANTES.
A la mitjania de la dècada dels 60, en un
captard gris de Quaresma, sota els porxos de la “plaza de España” contemplàvem
la gent que sortia del teatre del Catòlics. Hi havia molts espectadors forans
de La Passió que retornaven cap
als autocars que els traslladarien a les
seves poblacions, guiats pels rectors o vicaris de les seves parròquies. Les
Quaresmes eren llargues i ben acceptades pels més de 150 col.laboradors de l’espectacle
de La Passió.
Dins aquells dies de Quaresma, en el Divendres dels Dolors un sector
important de la ciutat desfilava amb
ciris i hatxes a la processó dels Dolors. I qui més qui menys l’hi feia goig
que la cúria els nomenés convidants de les Solemnes
Quaranta Hores que tenien lloc durant tres dies a l’església de Santa Maria dels Turers. Les funcions
religioses anomenades Hores Santes
començaven el Diumenge de Rams i
tenien per norma fer la Visita al
Santíssim, cantar un Trisagi,
seguir un Rosari o escoltar un Sermó. Hi havia Hores de carrers i cada
carrer tenia un parell de convidants que presidien la Funció Religiosa.
Nosaltres acostumàvem anar a l’Hora Santa de la Societat del Círculo de
Católicos. Sortíem del café de la
Societat i fèiem processó fins a l’església. Eren les tres de la tarda, l’hora
de la migdiada, de la nyonya, que a vegades ens venia durant la cerimónia.
Però ens desvetllàvem acabada la Funció quan
tornàvem cap als Catòlics, i allí podíem menjar brunyols i beure un got o dos
de moscatell que ens feia voltar el cap. Si hi havia algún “concejal” de
l’Ajuntament havia de marxar a corre-cuita perquè de seguida començava l’Hora Santa de l’Ajuntament de la Ciutat. Seguia la de les Hijas de Maria, i la de la C.N.S, Sindicatos Locales, Hermandad de
Labradores i Cooperativa Agrícola. I cap al tard, la de l’Associació de Pares de Família.
El Dilluns
Sant, els més matiners eren els del carrer Nou –a les sis del matí- i la
Plaça i les Voltes de Dalt. A les 8, tocava el torn a l’Acción Católica Femenina, seguida de les Conferencies de Sant Vicenç de Paul, les Terciàries Carmelites, el Col.legi
del Sagrat Cor i l’Acadèmia Abad
Bonito. A migdia, un altre carrer, i seguidament els veïns del Terme, les Escoles Nacionales, i la més popular, la que tots seguíem per veure
les noies maques de Banyoles: les
Doncellas de la Ciudad.
Entremig hi havia la de la Congregació de Ntra. Sra. dels Dolors (senyores),
i de 6 a 7, la del rebombori: els Joves
de la Ciutat, que llogaven orquestra i feien ronda pels carrers fins al
cafè, restaurant o hotel per degustar la típica brunyolada sempre moscatellada.
La diada del dilluns acabava al capvespre amb l’Hora de l’Adoració Nocturna.
I ja som
al dimarts. Carrers i places. A les 10 del matí, segona
tongada de Joves de la Ciutat. A la
sortida de l’església, “pasacalle” tocat i cantat, brunyolada de mal païr i
xerricament amb porrons plens de moscatell. L’Hora següent era mès pacífica.
Les nenes de la Providència feien
bondat. I les noies de la segona tongada de Doncellas,
ben mudades i enmantellinades feien goig de debó. La mainada els hi anava al
darrera per arreplegar brunyols en acabar la cercavila. Les darreres Hores les
celebraven el Centre Eucarístic i Maries
del Sagrari, l’Asil d’Ancians Desemparats, l’Apostolat de l’Oració, l’Acció
Catòlica Masculina i la Visita Domiciliàra de la Sagrada Família ( persones
que acostumaven a rebre a les seves llars les caixetes amb les imatges de la
Sagrada Família, on encara avui segueixen entrant a les cases d’algunes
famílies, que les guarden un dia, resant alguna oració i passant-les l’endemà a
una altra família del barri).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada