El “Lago” i el “Patronato” del “Paraje Pintoresco”
A les darreries de març de 1960 no ens podiem
acostar a l’estany de tanta pluja com queia. El nivell de l’aigua va pujar més
del compte i es van inundar tots els camps del voltant perjudicant els cultius
de la zona. Els recs i desaiguaments, bruts, tot estava embussat... I tres anys
després, amb fred i nevades, l’estanyol el vam veure completament gelat. Quan
va tornar la calma, els pescadors apareixien arreu dels voltants de l’estany
per capturar lucis, i vora el Bon Repós s’hi construí el primer viver de
peixos, i la Societat de Pesca
repoblava les aigües amb carpes que es pescaven fàcilment.
La pesca miraculosa la va fer l’atleta
banyoli saltador d’obstacles, Tavi
Gratacós. Va salvar un nàufrag, una noia que no sabia nedar i que s’havia
llençat a l’aigua pensant-se que
flotaria. En Tavi, des d’un banc del passeig es va llençar a l’aigua en
sentir els crits d’auxili i la va treure d’uns vuit metres de fondària.
A
l’estany hi havia molt moviment. En el 1960 es va
construir el primer edifici del Club
Natació. Allí hi havia tota la societat banyolina: l’alcalde, Lluis Hereu; el comissari de policia;
l’enginyer d’obres; l’arquitecte, Jordi
Masgrau i el president del Club, Josep
Maria Gimferrer. Era l’any en que estava en ple apogeu l’esport de l’Esquí Nàutic, i el delegat regional
d’Esports, Joan Antoni Samaranch,
avançava que aportaria la seva col.laboració i que a l’estany es construiria
una pista internacional de dos mil metres de llarg per a la pràctica de
l’esport del rem i campionats internacionals. I al cap de tres anys, l’estany
adquiria encara més renom amb els Campionats
d’Europa d’Esquí Nàutic i de Motonàutica.Tots vam quedar admirats amb les
vistoses desfilades i actuacions del Cometa
Humano que completaren unes altes competicions esportives molt ampliades i
comentades a la premsa i TVE. Els noms de l’esquiadora luxemburguesa, Sylvia Hussermann i de l’espanyol, Víctor Palomo anaven de boca en boca, si
bé a nosaltres ens feia més il.lusió parlar d’en Quim Pujol de qui es tindria molt en compte en les proves de
natació. Aconseguí esser-ne elegit el millor esportista banyolí de 1961. Les
travessies a l’estany ja arribaven a la vintena edició.
La
gent remava, esquiava i nedava. Però els transeunts encara no podíem veure
l’estany sense entrebancar-nos pels clots del passeig. Requeria un esforç per
part de l’Ajuntament arranjar la
carretera. I un esforç considerable per part del Patronato
del Lago que en el 1963 rebia una ordre signada per Francisco Franco i publicada al Boletin
Oficial del Estado en què es deia que les atribucions i competències del Patronato s’extenien a tota la zona, que
es considerava Paraje Pintoresco i al
paisatge de tot el seu perímetre: “el
Cerro del Convent Vell, Mirador del Lago, Mas Ordis, Camino de Marlan, Cerro de
las Gitanas, Salt del Macho, Montaña de Sant Patllari, Las Estunas, Font
Pudosa, Puig Colomer y Pla de la Draga”. Des de la revista Horizontes es celebrava la promulgació
del Decreto, ja que era necessari
reformar la composició del Patronato constituit
el 1940. S’havia d’actualitzar, i es demanava que no n’hi havia prou de que presidissin el “Patronatu” els titulars d’alts càrrecs “nacionales y provinciales”. I requeria
que es donessin a conèixer tot seguit “los
dos vecinos de reconocido arraigo en cada uno de los pueblos
de Bañolas y de Porqueras” i dels “dos concejales” que
havien de ser nomenats vocals. Els banyolins podien complaure’s del nomenament
de vocal als presidents del Club Natació
i Club de Pesca, però es trobava a
faltar el president del Centre d’Estudis
Comarcals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada