La postguerra. Anys 40/50/60

El sexe en els anys 40 i 50.

T.V. Banyoles 1999. (continuació)

 

J.X. – I l’entorn?. L’església, per exemple Amb tot el respecte i tenint en compte les evolucions que hi ha hagut i totes les consideracions. Recordo el temps de mossèn Lluis Blanch quan  en les  classes de l’Acadèmia hi havia coses molt ridícules. Fins i tot ens deia que havíem de dormir amb les mans fora del llit perquè no se’ns ocorregués tocar-nos res.

M.B.- A l’escola  dels Hermanos d’abans de la guerra anàvem cada setmana a confessar i quan em preguntaven “Quantes vegades?” pensava “quantes vegades, què?”. Es que quan anàvem a aquella escola a l’any 35 només teníem deu anys¡.

J.F.- El que jo no suportava eren les confessions perquè et prohibien d’anar al cinema. Anaves a confessar-te i el capellà et deia si havies vist alguna pel.licula “grana”  i  jo li deia que sí i que el  diumenge següent  tornaria a anar al cine. No el volia enganyar.

J.X.- Es que anaves al Catòlics a llegir la cartellera que hi havia sota les voltes i quan veies que hi havia pel.licules  qualificades  amb el número 3R (mayores con reparos) o 4 (gravemente peligrosa) i la pel.licula era bona, et sabia molt greu no poder anar a veure-la. L’església hi  tenia una obsessió amb el cinema.

J.S.- Hi havia confessors que si no els hi prometies que no tornaries anar al cinema no et donaven l’absolució.

J.X.- Era una veritable obsessió. A veure, Joan, i si parléssim del cine d’aquella època?

J.O.- Ui, hi havia molta censura!. Us explico una anècdota d’aquell temps un cop acabada la guerra. En el cine Modern recordo haver vist una diapositiva que des de la cabina van posar a la pantalla. Evidentment que aquella diapositiva va ser escrita per unes defensors de la moral a la sala del cinema i que van obligar a projectar-la  als pobres maquinistes de la cabina.  En aquella diapositiva hi havia un escrit que mes o menys deia que a la fila X hi havia una parella que estaven fent coses lletges.

J.X.- Com en les confessions que es deia que fèiem coses lletges..

J.S.- Això és molt curiós. Perquè totes les parelles anaven a darrera de la sala, al pis de dalt.

J.X.- Jo recordo que en el cinema havia vist algunes sessions organitzades per La Caixa a la sala del Catòlics. Un dia van passar el NODO i en aquell  noticiari hi sortien les nétes d’en Franco banyant-se. I mossèn Lluis Teixidor va manar que quan sortissin aquelles nenes es posés la mà davant del projector perquè no es veiés aquella escena.

J.O.- A l’any 1938 el Govierno Español va organitzar la censura cinematográfica i si em permeteu us llegiré un parell d’articles d’aquella Llei:

Artículo 15: La vigilancia y inspección de todo lo relativo a la censura cinematogràfica corresponde a los Governadores Civiles en las capitales de provincias y a los alcaldes en las demás poblaciones”. I l’article 16 diu: “se castigaran con sanciones las proyecciones públicas de peliculas que no hayan sido censuradas”. Bé, tot aquest article es molt llarg i no cal insistir, aquesta Llei és promulgada  a Burgos el dia 2 de novembre del 1938. I signa: Serrano Suñer.

J.X.- Realment això és una bestiesa.

(En Joan mostra escenes de pel.licules censurades, fins i tot en les fotos de publicitat, com en “Sanson y Dalila” on en una foto es veu a Dalila (l’actriu Hedy Lamar) ensenyant el llombrígol, i en l’altra foto es veu tota aquella part tapada.

J. X.- I tot això ho feien gent adulta. I a darrera hi havia molta gent! No era un desgraciat que s’havia permès de fer-ho. Avui, molts que ens veuen per la televisió deuen pensar que els estem enganyant.

M.B.- La problemàtica era aquesta (mostra un cartell: “Fecundos, pero castos”.

J.X.- Es que les pel.licules que es veien eren – (apart de “Raza” i altres de tipus “Cruzada española”)-  comèdies i drames en que totes les escenes compromeses eren censurades.  ¿Quan hi hagué una petita obertura en temes de censura?.

J.O.- Potser en algunes pel.licules espanyoles com “La pródiga” i “La fe”, basades en adaptacions de novel.les de literats espanyols.

M.B. -I en “El escándalo”. I això que hi havia adulteris.

 

 

 

J.X.- Se suposava que hi havia adulteris. Res més.

M.B.- No es veia, però se sabia. Els vestits d’época eren tapats de dalt a baix i evidentment, no hi havia cap escena d’ interior de dormitori.

J.O.- I això va ser llarg. A l’any 1963 hi havia unes noves normes de censura – 26 anys després!-. I escolteu el que deien:

“Art. 4: Se prohibirà la justificación del divorcio como una institución del adulterio, de las relaciones sexuales ilícitas, de la prostitución....

10: Se prohibiran las imágenes y aquellas escenas que puedan provocar bajas pasiones en el espectador normal.

(RIALLES)

J.F. I això, a l’any 1963. Imagina’t!

J.O- I podria llegir altes punts. Però ho allargaríem molt.

M.B.- Escoltant aquestes normes que ha llegit en Joan, jo dic que el  curiós és que si no es podien exhibir les relacions il.legítimes, ¿perque no hi sortien les que eren legítimes?. Es que tampoc s’entén això”.

J.X.- En les il.legítimes hi devien incloure també les homosexuals

M.B.- No, no... Encara s’havia d’inventar aquesta paraula.

J.F.- Això ni somiar-ho.