La postguerra. Dècades anys 40/50/60

EL  SEXE  EN  ELS  ANYS  QUARANTA  I  CINQUANTA

 

Programa sobre aquest tema, emès a Televisió de Banyoles el 28 de maig de 1999. Intervingueren Josep Farriol, Miquel Blanch, Joan Saubí i Joan Olivas. Moderador: Jordi Xena.

 

JORDI  XENA.-  Hem arribat a una part en que la gent es queixa de que en les revistes hi ha massa planes plenes de sexe. I que a les televisions hi ha sexe o n’hi ha poc quan juga el Barça. I també es lamenten quan hi ha massa polítics. Doncs aquí portarem la contrària i encara que sigui temps d’eleccions nosaltres parlarem de sexe. Bona nit. Benvinguts. N’hi havia de sexe en els anys quaranta?.

MIQUEL BLANCH.- Voleu dir que en els anys quaranta és una època que podíem parlar-ne? .Però...si només  teníem quinze anys!.

JOAN SAUBí.- Jo en aquells temps vivia cap al barri de les Rodes . Era més petit que vosaltres i  no sabia res del sexe.

JOAN OLIVAS.- És que en aquell temps la paraula sexe no existia.

J.S.- Just! O era tabú o era pecat. Sobretot pecat.

JOSEP FARRIOL.- Em sembla que primer ens hauríem de situar a l’acabament de la guerra en que els franquistes ho prohivien tot. Era prohibit el matrimoni civil, el divorci, l’avortament... L’exèrcit es feia càrrec de l’ordre públic i l’església de vetllar per la moral.

M.B.- Quan teníeu quinze anys sabíeu el que era el sexe? Jo, no!

J.X.- No existia, eh?.  Ja hi ha una lletra d’una canço d’en Serrat que diu “No havíem tingut massa temps per aprendre’n”.

M.B.- I a l’escola, que ens van ensenyar? Res de res! Ni a Doctrina. I a la família, tampoc. Les noies potser en sabien una mica més. Perquè quan els hi venia la regla alguna cosa els hi havien de dir.

J.F.- Moltes noies quan els hi venia la regla no sabien el que els hi estava passant.

M.B.- Però a l’endemà, com que s’espantaven, ho deien a les seves mares.

J.F.- O a les veïnes.

B.- No, perquè no es podia pas amagar.

J.X.- Alguna noia ja havia descobert el sexe quan anava a veure el negre del Museu Darder i li havia aixecat el taparrabos.

J.S.- No, això no. Jo recordo haver arramengat al Negre i em sembla que allà no hi havia res..

J.F.- Si volíem veure fotografies de noies despullades les havíem d’anar a veure en un taller mecànic.

M.B.- Perquè miraven aquella revista que se’n deia París-Hollywood que algú els hi havia portat del Portús.

J.F.- Exacte!

J.X.-- Esteu parlant de la joia de l’època; el París- Hollywood. I justament era una revista en què no hi havia sexe. Hi havia de tot menys sexe.

M.B.- Però era una revista que hi havia fotos de dones despullades.

J.X.- De llombrígol cap amunt. De llombrígol cap avall no hi havia res. Tot era tapat.

M.B.- Eren fotos d’actrius de cinema de segona fila.

J.X.- O de tercera. Però si que anys abans  hi hagué revistes eròtiques. En el temps de la República n’hi havia hagut moltes.

M.B.- Si. La literatura eròtica. Fixeu-vos-hi. (treu revistes d’una carpeta). Aquí teniu una pàgina amb les revistes que sortien en el temps de la República ( a la pàgina hi figuren portades les les revistes La Tuies, La figa, Don Casto (setmanari agrícola). La mala setmana, Cosquillas...)

J.X. Hem situat els fets. Però, a veure...  Què us van explicar del sexe. Dieu que a casa, res, a l’escola res, i a catecisme, res...

J.O.-Alguna cosa vam intuïr a l’escola –en el temps de la guerra- quan es va fer córrer la notícia que un nen i una nena – bé, un noi i una noia- s’havien de casar. Ho recordeu?

TOTS.- Si. Sí...

J.X.- Teníeu catorze anys...

M.B.- I encara no festejàvem.