ELS CINEMES
DEL MEU RECORD.
A la plaça de la Vila Vella hi havia el teatre
Principal on, a mes de teatre es feien pel.licules de cinema mut que eren
explicades , a la seva manera, i sempre fent broma, pel llauner Celso Mas.
Aquest teatre-cinema jo sempre l’havia vist tancat, i a la meva infantesa, ja
vailet, recordo que amb els companys del carrer Major havíem entrat a la sala
enfilant-nos a les finestres i corrent pels passadissos.
Del cinematògraf Vila, a la plaça major no en tinc cap record,
si bé el meu pare m’explicà que en un empostissat del cafè, a l’entrada de la
sala de cinema, s’hi havien fet atraccions.
Al Catòlics –carrer de l’Abeurador- feien cine mut,
i de petits hi anàvem presentant una cartolina de color rosa que acreditava que
havíem anat a classe de Doctrina Cristiana a l’església de Santa Maria,
D’aquella cartolina en dèiem “l’assistència”. En aquella sala vaig veure moltes
pel.licules còmiques de Xarlot i de tots
els altres còmics de Mack Sennet. Les pel.licules de llarg metratge que recordo
més son: El caballo de hierro, un western de John Ford que es va fer en
dues jornades, El fantasma del Louvre que no em va deixar dormir
de tanta por que vaig agafar.
Aquella sala
s’hagué de tancar el 1.936 a causa de la
Guerra Civil. No es va tornar a obrir fins el 1.939 on feren pel.licules
sonores programades per l’empresari Enric Gratacós del cine Modern.
En el Saló Modern vaig començar a anar-hi en els
anys 1934-1935 en unes sessions populars que feien els dijous per a la mainada
de les escoles. Les primeres pel.licules sonores que vaig veure en aquell local
foren “Malaca”, un documental de llarg metratge, “El signo de la Cruz” i “Las
cruzadas”, de Cecil B. de Mille, i “Tres lanceros bengalies”.
A partir del 1936, i durant tot el temps de la
Guerra civil ja anava cada diumenge al cinema amb els meus companys Miquel
Blanch i Jacint Romans. A la mainada ens col.locaven a les tres primeres files,
i mai havíem vist els “artistes” de les pel.licules tan grossos. Al Mercantil
també hi anàvem els diumenges en els tres anys de guerra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada