La postguerra. Dècades anys 40/50/60

ANYS QUARANTA I CINQUANTA: SALES DE CINEMA

 

 

Els anys cinquanta del segle XX foren els anys culminants del cinema. S’ha dit que en aquells anys les nafres de la guerra civil ja començaven a cicatritzar, però la veritat és que tot era relatiu i no calia que ens enganyèssim, la recuperació econòmica encara quedava lluny. La diversió més barata era la d’anar al cinema. Els ciutadans anhelàvem anar al cine. Durant els anys quaranta, a Banyoles hi havia tres locals destinats al cinema: el Mercantil, el Moderno i el Círculo de Católicos. I per  les festes de la Mare de Déu d’Agost de l’any 1.954 es va obrir el nou cinema Victoria en el Paseo del Generalísimo, i per les de Sant Martirià del mateix any el nou local del Mercantil a la mateixa plaça dels Turers. Amb el Mercantil i el Victoria, amb una cabuda de més de mil espectadors cada un, el mercat va millorar. Durant aquells anys –els quaranta i els cinquanta- les tardes dels dies festius foren força més que unes simples racions de cinema  ja que les dues sales foren  motiu de molts enamoraments i molts festeigs. En els minuts de descans, –es feien programes dobles de dues pel.licules de llarg metratge- el públic sortia fora de les sales. Eren el que en dèiem “la mitja part” i s’havia d’aprofitar per fer beguda o anar a comprar el xuixo o els braços de gitano a les pastisseries del centre. La ració dominical de cinema era una manera d’alleugerir-se de les preocupacions i de distreure poc o molt la gana.

Hi  havia també el cinema del Círculo de Catòlicos que complia la missió d’acontentar la seva clientela. Mitjançant un acord amb una empresa de Lloret de Mar es pogueren fer programacions interessants però mai s’omplia la sala. L’empresa –cine Canigó- va inventar un sistema perquè la gent entrés a la sala. Rifes, actuacions i atraccions a la mitja part, però la cosa no durà gaire. Anotem que en aquesta sala –arranjada i molt millorada- s’estrenaren algunes bones pel.licules, com “La reina de Africa”

i “Solo ante el peligro”. Hi hagué molta polèmica per si estrenarien la pel.licula espanyola “La señora de Fátima” ja que es considerava que essent una pel.licula eminentment religiosa s’havia d’estrenar en el “cine del Catòlics”. I, evidentment s’hi estrenà però conjuntament amb les sales de l’empresa Bosch-Gratacós. Aquests portaren la pel.licula de la distribuidora barcelonina i la Financiera Cinematogràfica de Lloret la reberen de la distribuidora madrilenya. I tots contents per poder emplenar les sales. Poques estrenes més es pogueren fer al Canigó, si bé es passaren excel.lents pel.licules de reposició. Les empreses de Joan Bosch del Mercantil i Joan Gratacós del Victoria eren les que tallaven el bacallà estrenant pel.licules en exclusiva.