Les
processons (1)
BANYOLES ha estat sempre una ciutat que ha tingut
molt ben encarrilades les processons. En un ràpid repàs durant tot un any direm
que ja de bon començament es començava amb la processó de Cap d’Any que en dèiem de
la del Nen Jesús on una colla de nens i nenes acompanyaven la imatge de
l’Infant Jesús fins a la plaça on allí es rifaven els cistellets d’obsequis que
havien portat una reduïda part de mainada banyolina.
I en el mes de febrer ja teníem la Candelera.
Escoltem els fragments que el poeta P.I.U.
(Joan Puig Dalmau) escrivia a la revista Horizontes a finals de
la dècada dels anys quaranta del
segle XX. En les seves rimes mensuals deixava anar coses com aquestes: “La festa de la Candelera,- amb candeles de
colors – es bella festa matinera (...)
que encisa pels seus encants , - precs de rosari a l’aurora, - mentre la Verge
somriu – al tenir-nos a la vora”.
I quan arribava la festa dels Dolors ens deia: “I
s’acaba la mesada – amb l’assaig de grans tambors – per la processó endolada –
de la Verge dels Dolors. – Manaies petits i grans – ja fa temps van assajant –
l’estrella, la roda i tants – bells passos, que... ja ho veuran. (...)
Caramelles i manaies, - flautes, llances i cançons, - per la Pasqua les rialles,
- pels Dolors les oracions”.
La processó dels Dolors ha estat de sempre una de
les més importants a la nostra ciutat. A l’any 1949 del segle passat gairebé tots
els banyolins assistien a la processó, i per facilitar la organització es
pregava als concurrents que seguissin les instruccions dels organitzadors. Es
deia que molt abans de començar la processó tothom s’incorporés a la secció respectiva.:
les dones portadores de Misteris, en el pati de l’Asil. I els altres, al carrer
dels Valls davant mateix d’aquest benèfic establiment.Els homes portadors de
Misteris s’havien de concentrar al carrer de Sant Benet.
La Hermandad de Ntra. Sra de los Dolores en
el local de costum, i el Pendon de la Venerable Congregación en el
domicili particular del pendonista. Les acompanyants directes de la Verge havien
d’estar presents a la nau dreta de la parròquia de Santa Maria dels Turers. En acabar la processó les senyores havien
d’entrar a l’església amb els ciris apagats procurant col.locar-se seguidament
en els bancs. Els srs.pendonistes s’han de col.locar en el Presbiteri i els
seus acompanyants, drets i amb els ciris encesos ocupant la nau de la dreta. I
en el passadís central, drets i amb ciri encés, tots els altres concurrents.
Els portants dels Misteris, d’ambdós sexes, sense entrar en el Temple,
retornaran als seus llocs d’orígen. I especialment es pregava que ningú ocupés
bancs amb ciris encesos.
Més o menys encara avui dia es segueixen aquestes
instruccions.
Seguim a P.I.U amb les seves rimes del mes d’abril:
“Mes d’abril, de primavera , - de jorns clars i nits serenes – que ens porta
per festa primera – de la Verge, dolors i penes, - dolors que amb gran
sentiment – plorem, i en la processó – d’aquest any, reverentment – fent-ne
honor i tradició, - el poble en pes ha mostrat – que a la Mare Dolorida – se
l’estima de veritat – compartint-ne la ferida. – Vestes, cadenes i creus, -
penitents que hi van de cor, - promeses, descalços els peus, a la Verge tot
l’amor”.
I quina il.lusiíó quan els banyolins veien que
s’havia augmentat el manípul de manaies. Ja eren 35 soldats romans que feien molta patxoca .
“ Setmana Santa d’oració, -setmana bella i
sublim, -que de Jesús la Passió – dins l’ànima sentim. – Convidants i
convidantes, - músics, bunyols, nous vestits, -palmes, rams, hores santes – i
candelabres brunyits.- I Pasqua, i resurrecció, - sardanes i caramelles, - en
el cor santa il.lusió - flors i llumins
d’estrelles”. I sortir de bon matí en una processó pels carrers
banyolins acompanyant el capellà sota
pal.li que entrava a les cases on hi havia malalts impossibilitats per
administrar-los-hi el sagrament de l’Eucaristia mentre tots cantàvem el Crec en
un Déu i el Tantum Ergo Sacramentum.
I a l’abril els “curtidores y zapateros”
celebraven Sant Marc amb un “ball de passada” fins a la casa del pendonista on
es culminava la festa amb abundants i tradicionals brunyols. I per sant Isidre
els pagesos anaven a la processó amb el pendó de la Germandat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada