Dècada anys 40

ENCANYISSATS PER A CELS-RASOS

 

A la dècada dels anys quaranta jo treballava amb el meu pare fent encanyissats per a cels-rasos. La meva feina consistia en pelar les canyes (amb una eina manual que en dèiem “la màquina de pelar canyes”, ratllar-les amb un ganivet corbat i aixafar-les nus per nus picant-les amb una maça, a fi de que la canya es pogués obrir per clavar-la a les llates en els sostres de les cases on havém de col.locar l’encanyissat.

Amb el meu pare (Francesc Olivas i Nierga) anàvem a col.locar les canyes als sostres, pujant a les bastides que previàment ens havien preparat els paletes. Damunt la bastida clavàvem les canyes a les llates amb uns claus especials de cabota grossa. Amb les canyes,obertes pel mig de la part de dintre anàvem formant un encanyissat creuat, com un teixit que els paletes havien d’enguixar-lo per a quedar ben tapat.

Aquesta feina ens l’encomenaven els paletes (les Companyies d’obres que hi havia en aquells temps i que soliem dir-ne “els contractistes”. Aquests eren els  “Soviets”, en Nara (Fraguell), en Jeroni Vinyes, etc.). Els que ens donaven més feina eren els que en dèiem els “Soviets” que tenien el despatx en una una petita entrada de la casa d’en Riera al carrer de la divina Pastora. L’administrador era en Pla (Xoliu). Recordo haver-hi anat moltes vegades a cobrar factures (els dissabtes cap al tard, paletes i manobres hi anaven a cobrar les setmanades, i jo també era dels que feia cua per a cobrar les factures dels encanyissats)

A LA CASA-ADMINISTRACIÓ DE CRESPIÀ.- Amb el meu pare havíem anat a encanyissar els sostres de la casa-Adiminsitració del pantà de Crespià. Sortíem de la plaça dels Turers de Banyoles amb un camió que ens portava a tots els treballadors fins a la casa del pantà. Jo preparava la feina per al meu pare (que era el que encanyissava). Pelava, ratllava i aixafava les canyes en una clariana d’un bosc al final de la carretera, vora la Casa-Administració on el pare feia els cels-rasos. Des d’aquell bosc vaig sentir uns crits que em van espantar. Em va semblar que aquells crits de dolor eren els del meu pare. I, efectivament : havia caigut de la bastida i el portaven estés cap al camio. Van portar-nos a Banyoles fins a casa del metge Fontanet a la plaça Major. Gràcies a Déu, el pare en va sortir il.lés d’aquell accident i al cap de vuit dies ja tornava a treballar damunt la bastida.

EN ELS HANGARS DEL BOSC DEL CAMP D’AVIACIÓ DE MARTÍS.- Recordo que en aquells anys també vam treballar en els hangars que es feien en el bosc, a la dreta de la carretera del pla de Martís (en dirección a Esponellà, -bosc de Centenys-) Eren uns dies d’hivern i els treballadors havíem d’escalfar-nos perquè no es podia treballar de tanta fred com feia. També sortíem emb camions de la plaça Turers. Aixó era a la dècada dels anys quaranta però no puc precisar l’any. Devia ésser a l’any 1.941 o 1.942, perquè en el 1.943/44  vaig treballar a la casa dels meus cosins cistellers, els Olivas d’Olot. Allí també vam fer molts encanyissats treballant molts dies en els sostres del nou cinema Colón al passeig de Blay.

ENCANYISSATS  A  BANYOLES.- Recordo haver encanyissat algunes cel.les del Monestir i moltes cases de particulars.. El meu pare també va encanyissar una bona part del  sostre del cinema Victòria. Aleshores jo ja havia plegat de fer de cisteller, ja que a partir del primer de desembre de 1.949 vaig tenir l’oportunitat d’entrar a treballar a les oficines del Banco Hispano Americano a la plaça Major.