LES ADROGUERIES
Anar a ca l’adroguer no era anar a comprar
drogues.Som molts els que recordem les adrogueries que hi havia a Banyoles. A can Quer, a la plaça Major hi havia un rétol
que deia clarament Drogueria La Confianza. També, a la mateixa plaça hi
havia la Drogueria Teixidor, i
alguns encara recordem la vella adrogueria de Can Porxas, on avui hi ha la botiga de la Brugada. Cap d’aquests
establiments venia droga dura, sinó que el que venien més eren comestibles,
pintures, polvos Pinos pel bestiar i polvos per matar rates, formigues i
escarbats. O sigui, que venien drogues perilloses i verinoses pel bestiar que
feia nosa. De persones que prenien aquestes drogues n’hi havia poques. No hi
havia drogaadictes de polvos Pinos.
Algunes
adrogueries també eren confiteries. I
es dedicaven a vendre neules, barres de torrons i ampolles de vi ranci i vi
dolç. Els adroguers antics havien de moldre la majoria dels seus productes,
tals com la mostassa, la canyella, el pebre i d’altres. Ho molien amb grossos
morters de pedra o de ferro, que repìcaven amb una feixuga maneta. També venien
candeles que havíem comprat el dia de la Candelera. Era una festa que es
celebrava el dos de febrer, en defensa de la puresa de la mare de Déu. El
costum era que les dones que durant l’any havien tingut una criatura anessin a
l’església a oferir unes candeles. A la missa del dia, les parròquies donaven
candeles als fidels, i això no devia agradar gaire als adroguers perquè no en
venien tantes. Temps enrere les candeles que repartia l’Església les pagava l’Ajuntament.
Les que es repartien a l’Ofici representen la llum i la claredat de Jesús.
La Candelera
era la primera festa de l’any que en deien de ganyó, és a dir, mitja festa, que hi ha qui la fa i hi ha qui no.
El refrany ja ho diu: “Festa de ganyó –que uns la fan – i altres no”. Des de la
Puríssima fins a la Candelera era el costum de menjar torrons cada diumenge. I
per la Candelera era com una obligació, i totes les cases, per humils que
fossin, en el dinar de la Candelera havien de menjar torrons i neules, encara
que fossin unes engrunes.
En algunes
adrogueries hi havia una capelleta a la botiga amb la imatge de la Puríssima i
en el dia de la festa la guarnien amb ciris i flors. I regalaven als seus
clients unes hòsties de colors que eren fetes amb fulls rodons de pasta prima,
amb les quals també adornaven la capelleta. I posaven davant la capella unes
ampolletes dels xarops que venien i que ells mateixos havien fet, xarops de
llimona i poncem. Encara avui, a
la confiteria de can Figueras, al
carrer Major, ells mateixos es fan el xarop.
Pot semblar
estrany, però tot això, els que
tenim molts anys a sobre, ho hem vist i viscut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada