PEPET FREIXA
Vaig
conèixer Pepet Freixa en els primers anys de la postguerra i vaig poder viure
des de l’escena la seva gran interpretació en “El calvari de la vida”,
aleshores reestrenada. (L’execució conjunta que aquesta obra oferí el grup
banyolí en un concurs de teatre a Olot, l’any 1925, entusiasmà tant al seu autor, mossèn Francesc Gay, que
posteriorment dedicà a la Secció Recreativa del Círcol de Catòlics les seves
“Estampes poemàtiques de la Història Eclesiàstica de Catalunya” anomenada “L’apòstol
català” que fou premiada en el II Concurs de la Biblioteca Popular de Teatre
Catòlic i representada a Girona l’any 1934). En els anys quaranta, “El calvari
de la vida” es tornà a representar, així com les més reeixides de la
“Recreativa” d’abans de la guerra i vaig poder gaudir de les interpretacions
d’en Pepet Freixa acompanyant-lo en petits papers dels drames “El misteri del
bosc”, “Com les òlibes”, “Arran l’abisme”, “Lluita de cors”, “El llaç etern”,
així com en innombrables sainets i sarsueles de costums catalanes com “Els dos
didots” “Els bandolers”, “Càpsules Mausser”, etc, etc.
Quan en 1942 s’emprengué
l’aventura de posar en escena “El divino impaciente”, de Pemán, semblava que la
barca del teatre banyolí s’abocaria a la deriva. Es va mantenir ferma perquè en
les proves difícils es quan veritablement les agrupacions banyolines es
solidaritzen prenent consciència amb un gran afany de quedar bé. Fou un gran
èxit, i es donaren una sèrie de representacions que es remataren en la del
teatre Municipal de Girona que es veié abarrotat de públic. La mateixa obra,
(que en aquells dies estava en cartell a Barcelona per la companyia d’Alfonso
Muñoz i Ricardo Calvo) fou un remarcable succès a Banyoles i arreu on la
representà l’Agrupació banyolina. El “Francisco Javier” de Freixa obtingué més
benaplàcits del públic que no pas el de l’actor professional que el representà
a Barcelona.
Es passà a canviar de local
(una alegria immensa imperà en tota
l’Agrupació el dia que, tot assajant, se’ns va donar la notícia que aniríem al
local de la “plaça” – arribant poc després la nova encara molt més agradable de
que per fi el Bisbat concedia permís per a poder representar teatre mixte. “El
divino impaciente” fou representada per primera vegada en el teatre de la plaça,
ja amb personal femení. A partir d’aleshores el teatre de la Secció Recreativa
del Círcol de Catòlics emprendria una nova singladura. “Els Pastorets”
s’envestirien d’un nou aire en un escenari de més grans dimensions. Freixa es
faria càrrec de dirigir el grup ajudant-los a saber dir un text en correcció.
“Els Pastorets” serien realçats per una excel.lent interpretació en una sessió
de gala en nit nadalenca. Els actors, sense l’esforç obligat de veu que imposa
un públic infantil de tarda, pogueren modular i viure els seus personatges.
Freixa es ficà dintre la pell de l’alcalde Borrego mostrant l’orgull, la
gelosia, l’espant i el desesper del pastor de la Torre de Ader.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada