Les "Fiestas del Libro" dels anys 40

LES “FIESTAS DEL LIBRO” DELS ANYS QUARANTA (i II)

 

La “Fiesta del Libro” era endegada a Banyoles per la “Caja de Pensiones” –que a la nostra ciutat sempre n’hem dit la Caixa d’Estalvis-. La “Caja de Pensiones” i el “Servicio de Biblioteca” organitzàven cada any per la “Fiesta del Libro” unes conferències a la sala de la “Caja” que solien acabar gairebé sempre amb un repartiment de “cartillas” a la mainada més “sobresaliente” de les escoles.  Solien donar-les alguns mestres així com algun destacat artista local o lletraferit. Farem una repassada a les conferències celebrades en aquelles diades de “Fiesta del Libro” durant la segona dècada dels anys quaranta i a la primera dels cinquanta perquè veieu com a Banyoles ens hem preocupat sempre de la cultura, encara que en aquells “Fiestas” el dit assenyalés una direcció única. Mossèn Constans desenvolupava el tema de “Anticipo de un libro sobre Bañolas”, cosa que el conferenciant amb el seu “profundo conocimiento despertó en todo momento el interés del público que al final le aplaudió merecidamente. El maestro nacional y abogado D. Francisco Vidal Raimondez disertava sobre Cervantes y España (siendo muy aplaudido)”. El professor Francisco Vidal Pagés donava una conferència balmesiana, i el professor i poeta Frederic Corominas encetava el tema sobre poesia hispánica. A l’any següent tornaven els mateixos: Francisco Vidal Pagés amb “El pensamiento tradicional español defendido por Balmes durante el decadente siglo XIX”, i Frederic Corominas altra volta amb la Poesia Hispánica. El senyor Josep Brugulat, director de l’Academia Abad Bonito parlava de Goethe, i el jove mestre de Porqueres, Jaume Ministral –el malaguanyat autor del Doctor Caparrós televisiu- sobre “Nuestros amigos los libros”.

  I ja som a l’any 1950, que és quan mossèn Lluis G. Constans llença les campanes al vol per a parlar-nos d’”El Año Santo”, mentre que a l’any següent -1951- ja Frederic Corominas s’atrevia a recitar fragments de poesia catalana amb el suggestiu títol de la seva conferència “Una hora de poesia montserratina, deleitando” –segons la premsa- “a la selecta concurrencia que llenava el Salón de Sesiones de las Casas Consistoriales (?) con la bellezas de un bien seleccionado ramillete de poesias inspiradas en la Moreneta y en la Montaña, tradiciones y leyendas montserratinas”. Ja ho veieu: “todo muy floreado”. El professor Vidal Raimondez glosa magistralmente “El libro, fuente inagotable de cultura”. A l’any següent, com que era insuficient el saló de la Bibioteca de la casa de Cultura (aquesta notícia ens estranya, perquè ¿hi ha hagut mai a Banyoles una Casa de Cultura?), doncs, es va celebrar la sessió commemorativa en el local del Cine Canigó (que era en el Círculo de Católicos), o sigui que, per primera vegada, segons es deia, l’acte va passar de la quasi intimitat en que es celebrava fins aleshores, a revestir-se de la categoria d’acte completament públic. La conferència que tingué l’honor de veure’s en un acte majoritari fou per primera vegada en aquells temps, anunciada en català: L’art i l’Eucaristia, a càrrec del doctor Cases, catedràdic d’Història del Seminari Conciliar de Girona.

  Ja estaven encetades les conferències en català. A l’any següent el publicista Àngel Marqués fa ressaltar la transcendència i importància literària de mossèn Jacint Verdaguer, i un any després, Josep Miracle parla d’El món dels llibres. L’alcalde Miquel Boix va pronunciar un discurset en català; el director de la Caixa, sr. Martí Xena també diu quatre paraules; els Cors Infantils de les Escoles, esmenta la direcció de Josep Saderra obsequiant al públic amb cançons de Llongueres. Semblava que tornàvem a ser a casa. Era a l’any 1955. Ja podíem llegir en català i podíem cantar cançons. Però…faltaven encara molts anys perquè la “Fiesta del Libro” tornés a ser la Festa del Llibre, perquè “San Jorge” tornés a ser Sant Jordi, perquè el llibre i la rosa fossin tot un esclat d’amor al nostre país, un esclat que avui veièm en aquesta corrúa de nens i nenes que el dijous passat van desfilar a Girona davant el fèretre de la nostra escriptora Mercè Rodoreda, la dona enamorada de les flors i autora d’una extensa obra ben feta. Aquests nens i nenes que hauran rebut un impacte que tindran present tota la vida i que han de ser l’esperança pel futur del nostre país. Aquests nens i nenes que en tenir contacte amb la gran escriptora compraran i estudiaran en els llibres catalans que els han de fer sentir amb Catalunya, nobles, lleals i dignes.

(Text de Joan Olivas  llegit pel mateix en un programa de Ràdio Banyoles).