Records i memòries

LES ADROGUERIES (I)

(Del programa de Ràdio Banyoles RECORDS I MEMÒRIES, per Joan Olivas i Joan Saubí. Aquest programa fou iniciat per Joan Olivas, Joan Alemany i Salvador Duran).

 

ADROGUERS BANYOLINS. Anar a ca l’adroguer no era anar a comprar drogues. Som molts els que recordem les adrogueries que hi havia a Banyoles. A Can Quer, a la plaça Major hi havia un rètol que deia clarament “Drogueria Quer”, i també hi havia la Drogueria Teixidor. Com també recordem la Drogueria de Can Porxas, on avui hi ha la botiga de la Brugada.. A can Quer,   a can Teixidor i a can Porxas no venien pas droga dura. Les adrogueries eren botigues de comestibles que a més a més venien pintures , polvos Pinos pel bestiar i polvos per matar rates, formigues i escarbats. O sigui, que venien drogues perilloses i verinoses pel bestiar. De persones que prenien aquestes drogues n’hi havia poques. No hi havia drogaadictes de polvos Pinos.

RECORDAR DROGUERIES: Quer (l’avi Quer); Tomàs Teixidor, Porxas, A can Jana i a can Míliu Figueras, al carrer Major.

CONFITERIES.- Algunes drogueries eren també confiteries. Venien neules, barres de torrons i ampolles de vi ranci o dolç. Els adroguers antics s’havien de moldre la majoria dels productes, tals com la mostassa, la canyella, el pebre i d’altres. Ho molien en grossos morters de pedra o de ferro, que repicaven amb una feixuga maneta.

CANDELES.- A les adrogueries venien candeles. Jo n’havia comprat de colors el dia de la Candelera.  Era una festa que es celebrava el dia dos de febrer, en defensa de la puresa de la Mare de Déu. El costum era que les dones que durant l’any havien tingut una criatura anessin a l’església a oferir unes candeles. A la missa del dia les parròquies donaven candeles  als fidels. Això no devia agradar gaire als adroguers perquè no en venien tantes. Temps enrera les candeles que repartia l’Església les pagava l’Ajuntament. Les candeles que es repartien a l’Ofici representen la llum i la claredat de Jesús. Eren fetes amb cera verge, per tal de simbolitzar la puresa virginal de Maria.

Les dones embarassades, especialment si estaven avançades, concorrien a la processó que se celebrava per dins de l’església. Creien que el fer-ho així els assegurava un bon embaràs i un bon part. Si  durant el curs de la processó se’ls hi apagava la candela que duien encesa, ho prenien com un mal averany, creien que infantarien un fill mort. Si duien dues candeles enceses en lloc d’una, segons costum, tindrien bessonada.

La Candelera era la primera festa de l’any que en deien “de ganyó”, és a dir, mitja festa, que hi ha qui la fa i hi ha qui no. El refrany ja ho diu: “Festa de ganyó – que uns la fan – i altres no”.

Des de la Puríssima fins a la Candelera era el costum de menjar torrons cada diumenge. I per la Candelera era com una obligació i totes les cases, per humils que fossin, en el dinar de la Candelera havien de menjar torrons i neules, encara que fossin unes engrunes. Menjar-ne després de la Candelera era mirat com una estranyesa.

ELS ADROGUERS FEIEN XAROPS.- Per la Puríssima, el dia 8 de desembre, els adroguers celebraven la seva festa, juntament amb els forners, pastissers i fideuers, i tots els altres oficis que per la seva feina havien de pastar i treballar amb pasta.  En moltes drogueries hi havia a la botiga una capelleta amb la Puríssima i en el dia de la festa la guarnien amb ciris i flors. I regalaven als seus clients unes hòsties de colors, amb les quals també adornaven la capelleta. I també posaven davant la capella unes ampolletes dels xarops que venien i que ells mateixos havien fet, xarops de llimona i de poncem. (Encara avui, a Banyoles, hi ha la confiteria de can Figueras, al carrer Major que ells mateixos es fan el xarop)

ELS ADROGUERS VENIEN CIRIS.- Venien ciris i candeles. De ciris n’hi havia de totes mides, des del ciri pasqual, el més gros, que beneeixen els capellans el dia de Pasqua i crema durant la missa els diumenges fins el dia de l’Ascensió, que l’apaguen després de l’Evangeli, fins els més petits i llargs que es portaven a les processons. Els ciris i les candeles eren fetes de cera.