LES ADROGUERIES (I)
(Del
programa de Ràdio Banyoles RECORDS I MEMÒRIES, per Joan Olivas i Joan Saubí.
Aquest programa fou iniciat per Joan Olivas, Joan Alemany i Salvador Duran).
ADROGUERS BANYOLINS. Anar a ca l’adroguer no
era anar a comprar drogues. Som molts els que recordem les adrogueries que hi
havia a Banyoles. A Can Quer, a la plaça Major hi havia un rètol que deia
clarament “Drogueria Quer”, i també hi havia la Drogueria Teixidor. Com també
recordem la Drogueria de Can Porxas, on avui hi ha la botiga de la Brugada.. A
can Quer, a can Teixidor i a can Porxas
no venien pas droga dura. Les adrogueries eren botigues de comestibles que a
més a més venien pintures , polvos Pinos pel bestiar i polvos per matar rates,
formigues i escarbats. O sigui, que venien drogues perilloses i verinoses pel
bestiar. De persones que prenien aquestes drogues n’hi havia poques. No hi
havia drogaadictes de polvos Pinos.
RECORDAR DROGUERIES: Quer (l’avi Quer);
Tomàs Teixidor, Porxas, A can Jana i a can Míliu Figueras, al carrer Major.
CONFITERIES.- Algunes drogueries eren també
confiteries. Venien neules, barres de torrons i ampolles de vi ranci o dolç.
Els adroguers antics s’havien de moldre la majoria dels productes, tals com la
mostassa, la canyella, el pebre i d’altres. Ho molien en grossos morters de
pedra o de ferro, que repicaven amb una feixuga maneta.
CANDELES.- A les adrogueries venien
candeles. Jo n’havia comprat de colors el dia de la Candelera. Era una festa que es celebrava el dia dos de
febrer, en defensa de la puresa de la Mare de Déu. El costum era que les dones
que durant l’any havien tingut una criatura anessin a l’església a oferir unes
candeles. A la missa del dia les parròquies donaven candeles als fidels. Això no devia agradar gaire als
adroguers perquè no en venien tantes. Temps enrera les candeles que repartia
l’Església les pagava l’Ajuntament. Les candeles que es repartien a l’Ofici
representen la llum i la claredat de Jesús. Eren fetes amb cera verge, per tal
de simbolitzar la puresa virginal de Maria.
Les dones embarassades, especialment si
estaven avançades, concorrien a la processó que se celebrava per dins de
l’església. Creien que el fer-ho així els assegurava un bon embaràs i un bon
part. Si durant el curs de la processó
se’ls hi apagava la candela que duien encesa, ho prenien com un mal averany,
creien que infantarien un fill mort. Si duien dues candeles enceses en lloc
d’una, segons costum, tindrien bessonada.
La Candelera era la primera festa de l’any
que en deien “de ganyó”, és a dir, mitja festa, que hi ha qui la fa i hi ha qui
no. El refrany ja ho diu: “Festa de ganyó – que uns la fan – i altres no”.
Des de la Puríssima fins a la Candelera era
el costum de menjar torrons cada diumenge. I per la Candelera era com una
obligació i totes les cases, per humils que fossin, en el dinar de la Candelera
havien de menjar torrons i neules, encara que fossin unes engrunes. Menjar-ne
després de la Candelera era mirat com una estranyesa.
ELS ADROGUERS FEIEN XAROPS.- Per la
Puríssima, el dia 8 de desembre, els adroguers celebraven la seva festa,
juntament amb els forners, pastissers i fideuers, i tots els altres oficis que
per la seva feina havien de pastar i treballar amb pasta. En moltes drogueries hi havia a la botiga una
capelleta amb la Puríssima i en el dia de la festa la guarnien amb ciris i
flors. I regalaven als seus clients unes hòsties de colors, amb les quals també
adornaven la capelleta. I també posaven davant la capella unes ampolletes dels
xarops que venien i que ells mateixos havien fet, xarops de llimona i de
poncem. (Encara avui, a Banyoles, hi ha la confiteria de can Figueras, al
carrer Major que ells mateixos es fan el xarop)
ELS ADROGUERS VENIEN CIRIS.- Venien ciris i
candeles. De ciris n’hi havia de totes mides, des del ciri pasqual, el més
gros, que beneeixen els capellans el dia de Pasqua i crema durant la missa els
diumenges fins el dia de l’Ascensió, que l’apaguen després de l’Evangeli, fins
els més petits i llargs que es portaven a les processons. Els ciris i les
candeles eren fetes de cera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada