Records i memòries

LA PUBLICITAT A BANYOLES A LA DÈCADA DELS ANYS 70 (i III)

En els actes del programa de festa major de l’any 1972 no es diu pas enlloc que s’hagués inaugurat la plaça Pau Casals. Però a nosaltres ens interessen les novetats del comerç dedicat als electrodomèstics i coses de cuina. Mirem quines hi havia: Poques: Ferreteria Agustí anunciava preus sense competència en cuines de gas butà de les marques Orbegozo-far i Corberó Super Ser

Un restaurant nou: Francesc Moyano els hi ofereix El Cisne. Bim’s. Ambiente juvenil.

Polleria y Carniceria Conxa.A.XII, 78.

Gimeno. Auto Servicio de Alimentación. C. Barcelona, 52

Queviures Rosa, Verdaguer, 5

Restaurant El carrilet. C. Mata,85

Supermercat Aumó. Urb. Can Puig 1er bloc.

 Com a curiositat hem de dir que dels 185 anuncis que s’insertaven en el programa només n’hi havia  34    en català. I els direm, perquè els seus anunciants mereixen el nostre aplaudiment: Maquinaria Canigó, Finques Guanter de L’Escala, Rellotgeria Rigau,  Canadell (bar), Calçats Freixa, Mobles Tarradas, Gelatines Juncá, Galeria d’Art Banyoles, Joieria Quera, Fusteria Cadec, Electrónica Esteve Palmada, Bar de les Rodes can Magrill, Confiteria Boix, Bar restaurant Jasalpi, Casa Claramunt, Banca Catalana, Restaurant Comerç/can Banal, Galeria (fotografia), Branyas, Quiosc de Joan Carreras, Hostal l’Ast, Queviures Rosa, Restaurant El carrilet, Cooperativa Agrícola, Caixa Rural, Agrobacsa, Impremta Palmada, La Caixa, Electrodomèstics Abulí, Confiteria Boadella, Supermercat Aumó, Armeria Ferrando, Textils per a la llar Angelats, Fonda Sant Antoni i Caixa d’Estalvis Provincial (passeig Generalíssim i Alvarez de Castro)

J.O.- I ara ens arribarem fins a l’últim any d’aquella dècada dels anys 70. Any 1979 (ara fa 24 anys). Tot estava ja més normalitzat. Els anuncis tots en català. Era l’any en que per la festa va ser pregoner  el banyolí, advocat de l’il.lustre col.legi de Barcelona, Eusebi Isern Dalmau. Fent un repàs al programa de la festa major veurem que aquell any no hi hagué gaires novetats. Destacaré una poesia de Jaume Farriol que anirà molt bé que cadascú de nosaltres en digui una recepta. Perquè amb el títol de Novenari, en Farri ens dòna unes receptes selectes de cuina vernacle, escrites en clau de sol i serena, per ser llegides els diumenges, amb una copa de ratafia i quatre galetes embolicades amb paper d’imaginació.

(LECTURA)

Repassem els anuncis d’aquell any 1979. Veurem si hi ha alguna cosa nova que ha sortit en el ram de la cuina.

Xarcuteria Noguer. El racó de l’embotit. Major, 16. Passatge Comerç

Avidor i Llinás anuncien un gran assortit de productes de màxima qualitat i garanties per a la bona taula de la festa major: pollastres, gallines, ànecs, conills, pulardes, pintades, guatlles, etc. especialitats i plats precuinats de pollastre. Croquetes, Hamburgueses, escalopes, Farcit, canelons amb o sense bexamel.

Don Pollo. Callís.

Francesc Moyano els hi ofereix El Cisne restaurant, Bar El Passeig. i Joncs.

Didac’s bar. Visiteu la nova barra.grill. Plaça turers.

Pub l’Abeurador  ¿Patagònia? – Gran varietat d’entrepans.

A L’Astruc sempre és festa. Un lloc per joves i grans. Alfons XII, 23

Carnisseria Dolors i Maria. Plaça Canigó.A Supermercat Aldi, oferta especial festa major.(fem-hi un repàs i així veurem el que hi havia als supermercats ara fa 24 anys):

Conyacs: Veterano, Magno, Soberano i Torres 5 años.

Xampanys: Montesquiu i Dubois.

Oli Girasol – Llet Ram, llet en pols Moliko, i llet en tub La Lechera. -Arrós La Cigala. -Xocolata Torras. - Cigrons i Mongetes Lozano  - Rovellons Martí Inglada - Tomate frito Solís – Espàrrecs La Santa  - Almejas Paco i Vilablanca - Sardines Tio Xan  -  Tonyina Isabel  -  Berberechos Valeiras  -  Barril Dasch- Barril Ariel... y muchos artículos más  ( aquest supermercat era l’únic anunci en castellà del programa de festes). -Embotits Portas. Productes purs del porc. Serinyà.

Bar restaurant Banyoles Park. Director: Pere Puig – Cornellà del Terri-El Bar d’en Xicu  - 

Fontaneria i electricitat F. Rodriguez i C. Fernández Mn. J. Verdaguer, 33

Bombons i Xocolates Torras també per primera vegada s’anunciava en català

Xurreria Banyolenca. Tota mena de fruita seca al detall.

Carniseria. Xarcuteria, Polastres a l’ast. Autoservei Fondil. Mn. Constans, 348.

El Galtes. Un frankfurt al teu servei. Discoteca El Drac. -Fruites Saleri. Plaça major.

Restaurant Can Mià. especialitat en carn a la brasa i a la llosa. Palol de Revardit

A la plaça de les Rodes hi trobareu plats preparats diversos i pollastres a l’ast. Vallespirans, 11

Casa Maria. Productes congelats.

Voldria destacar un anunci de la Discoteca Club Blau juntament amb els cinemes Victoria i Mercantil, perquè veiem el canvi que s’havia produit en aquell any 1979.  S’anunciava durant tres dies l’estrena de “Companys, procés a Catalunya”, i també la pel.licula catalana “L’orgía” Allò ja era el màxim de l’obertura, tant política com sexual.  A partir d’aquí ja ningú dels que anaven al cine podria anar al cel.  Ja ho deia aquell títol de pel.licula que s’estrenava en aquelles festes de sant Martirià. El cielo puede esperar.  La mainada, però, confiava en anar al cel, perquè la pel.licula de més éxit era la d’aquell que volava. el Superman.

S.D.- Fa una estona hem parlat de plats cuinats i em sembla que hauriem de profunditzar més en aquest tema que és tan estés. . El negoci dels plats cuinats el trobem a cada cantonada. Es un nou sistema que ha arrelat d’una manera molt ferma gairebé a cada pas de casa nostra.  Els plats cuinats són una mena de “nostre pa de cada dia”. Anem a qualsevol botiga, a qualsevol establiment especialitzat i hi trobarem, molt ben envasats, els menjars que, amb molta escassa feina poden ser servits a taula: canalons, faves a la catalana, sobres per fer sopes variades, peixos a punt de fregir, filets de pollastre, calamars a la romana, cigrons cuits, paelles d’arròs, etc. etc. De tot! Només s’ha d’obrir el plàstic i ja tenen el peix al cove.

J.S.- Parleu dels plats cuinats, però també penseu que, sobretot els dies de festa, molta gent també va als restaurants. La qüestió és sortir dels pobles i anar a dinar a fòra. Això també ja és una moda que s’ha estés molt.

Records i memòries

LA PUBLICITAT A BANYOLES A LA DÈCADA DELS ANYS 70 (II)

 

En aquells anys 70, a Banyoles hi havia els següents restaurants. Es podia anar a menjar al restaurant l’Ast. Passeig Dalmau   -   Pensión La Paz. C. Ponent (anunciava “habitaciones con agua corriente”)   -   Merendero Bon Repós   -   Hostal del Sol. Jaime Canadell. especialidad en toda clase de comidas y bebidas. Rambla, 26   -   Restaurante Rancho Grande   -   Bocadillos y meriendas son la especialidad de la casa Bar El Castell. Porqueres   -   Rerstaurante Hotel Mundial -  Hotel Flora – Restaurant Mirallac (frente al lago) Para bodas y banquetes con garantia de calidad.    -   Restaurant Comerç. Dr. Hysern. Tocineria Can Banal. C. Girona   -  

Bars: Bar Sarquella, una família al vostre servei.   -   Sport Bar. Centro deportivo. Exquisita cerveza de barril.   -   Granja Canadell. Plaza Turers, Bar Plaza. Plaza España.

Cinc anys després –el 1975- en el programa de la festa major seguien els mateixos anunciants.  Franco encara respirava i el pregó d’aquelles festes va anar a càrrec del Excelentísimo St. D. Ramon Pita da Veiga y Sanz, Procurador en Cortes. Director central de Asuntos Sociales Sindicales y letrado Mayor Sindical. Algun dia ens ocuparem de parlar de les festes majors d’aquells anys- Avui, però, toca parlar del comerç del menjar i beure i dels electrodomèstics que entraven a les nostres cuines casolanes.  Aquell any 75, Establiments Planells anunciava termos, lavadoras y lavavajillas de la casa Bru. Únicas con mueble de porcelana.

Hi havia un nou café: Cafeteria Bar Diego. Plaça Turers, 21.

L’Isern anunciava bon peix.   -   Un nou hotel residencia: Victoria. Dr. Hysern, 10. Calefacción, cuarto de baño en todas las habitaciones, servicio de snack bar, garage, abierto todo el año

Supermercado Nurian. Alfonso XII, 57.

Narcís Pons era el distribuidor amb asistencia técnica de la caldera Francia, totalment automàtica, amb o sense servei d’aigua calenta incorporada.

El Bar Plaza ja només era a la plaza de España- No es parla per res dels Turers.

La calefacción automática al servicio de todos. Cointra, la solució definitiva para el confort del hogar. L’anunci és de Brugués. C. Divina Pastora, 26.

Superette Cayser- especialidad en frutas y verduras. A. de Castro, 27.

Tocineria- carniceria Francisco Ramió. Alfonso XII.

Si us plau hi trobareu en aquesta casa: bon vi, bona carn i bona brasa. Benvinguts a la Fonda Sant Antoni.

Instal.lacions eléctricas i sanitàries. Electrodomèstics. José M. Sala. Sant Martirià 22

Neveras. Electrodomèstics en general. Establiments Guitart Mn. J. Verdaguer.

Hostal La Brasa . Carretera de Banyoles a Figueres, Km. 3

Frankfurt El Clot . Porta Turers, 12

Cervezas Moritz. Beba negra o beba Epidor. Juan Llandrich. A.XII, 91

Electrodomèstics Abulí. Electricitat. Sanajament. A. XII 72

Electricidad. Lampisteria. calefacción José Massanellas. Puig Colomer, 20. .  

Polleria Juanita. especialidad en pollos a l’ast. C. A. XII, 84.

Fruits Soler en La Poma. Les ofrece manzanas de cosecha propia y toda clase de fruta a precios sin competencia. Vallespirans, 25.

Restaurante Masia del Lago. Primitiva casa del pollo a l’ast i “espalda de cordero. Hotel restaurant El Mas Ferrer. especialidad de caza. Cornellà del Terri.

Confiteria Ciurana. Solo calidad.

Ja Sal Pi

Flora. Una tradició gastronómica. Especialitat de caça: catalanas, alsacianas..

CEFF. Calentador de agua instantáneo a gas con seguridad total. El único que funciona sin presión de agua. Medalla de plata 2º salón internacional de invenciones y nuevas técnicas de Ginebra 1973. Premio de diseño selección.  Primera bomba vibratoria con más de 25 años de experiencia..

Electricidad. Calefacció. Lampisteria- Jorge Nogué. C. Norte, 33-

Comestibles. carniceria. Juan Duran. Remei, 15.Bombas. calentadores- Electrodomésticos. Fovesa. C. Abeurador, 4.

Polleria y Carniceria CONXA. A. XII, 78

Tocineria. Polleria, Angelina. especialidad en pollos a l’ast. Major, 12.

Electrodomésticos. Electricidad. lampisteria. José M. Reig. Muralla, 2

J.O.- Fem un pas més i anem a l’any 1976. Per la festa major d’aquell any, Franco ja feia deu mesos que ja era mort. Aquell any el pregó de la festa de Sant Martirià va anar a càrrec de l’excelentíssim sr. Joan Gich Bech de Careda, ex-delegat nacional de E.F. i deports, president del Consell d’Administració de Ibertracción, president del Banco Peninsular i Conseller del banco Condal.. Era nascut a Agullana, casat i pare de dos fills, crític d’art i director d’ensenyament.

S.D.- Fullejant el programa de les festes de Sant Martirià veig que aquell any, a més dels actes tradicionals hi hagué una exposició de fotografies a la Pia Almoina organitzada pel Centre Excursionista;  al Catòlics la companyia de Maria Matilde Almendros posava en escena L’hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra; i a la Pia Almoina hi havia una exposició sobre la Prehistòria de la Comarca de Banyoles.

J.S. En quan a esport hi havia el partit de futbol de Segona categoria Regional entre el Banyoles i el Palafolls; tirades en el camp de Tir al Plat d’Espolla (tirades socials en dèien); tennis, billar,bàsquet, water-polo, escacs, i dues novetats: des de la plaça de les Rodes sortia el Primer Raíd Hípic de Banyoles, i el Gran festival d’Aeromodelisme Radiocontrolat en el Pla de Martís.

J.O.- Aquell any 72 s’inaugurava una Galeria d’Art al carrer de Santa Maria amb una exposició col.lectiva de 23 dels més coneguts pintors de la nostra “regió”. sardanes, festa de la música per a cobla i tot el de sempre. En el programa hi ha una pàgina en color amb Pau Casals assegut a un banc d’una plaça. I posa: Banyoles, una plaça al mestre Pau Casals.

Records i memòries

LA PUBLICITAT A BANYOLES A LA DÈCADA DELS ANYS 7O . (I)

 

J.- Avui farem una repassada a les pàgines de publicitat de la revista “Horizontes”  de la dècada dels anys 70. Segurament que haurem entrat a molts establiments i algunes coses hi haurem comprat.  Jo, segur que em vaig ficar per a totes les botigues, tallers i fàbriques, ja que la meva feina era la de cobrador de lletres de canvi per una sucursal d’un banc banyolí, i en aquells anys us asseguro que em vaig fer un fart d’entrar i sortir pels comerços i despatxos de les indústries banyolines. Donem un cop d’ull en un número extraordinari de la revista local- un número de festa major  en el que hi ha molta publicitat.  Som-hi? Vinga, primer anunci:

HoiCalentadores CEFF. Vd. desde ahora puede disponer de un calentador a gas butano sin necesidad de presión de agua. Bombas Vibro-Ceff (antes Vibro-Berta. La primera bomba vibratoria. 25 años de experiencia.

N. Palmada Romans- Guimerá, 8 – Refrigeración. Electricidad industrial. Automatismos. Electrónica industrial. Instalaciones frigoríficas industriales. Mostradores frigoríficos. Aire acondicionado Carrier.

Rustullet. Taller industria eléctrica y frigorífica. Instalaciones eléctricas, bobinajes, motores, cuadros control automàticos. Instalaciones agua y sanitarias. Distribuidor oficial Edesa. Frigorícos, lavadoras super automàticas, lavavajillas, cocinas eléctricas y a gas butano, termos, estufas, acondicionadores de aire, etc. Lista de boda. Tienda electrodomèsticos, Alfonso XII, 33 – taller: Lérida, 15

Casa Mitjá. Vajillas, cristalerias, novedades. Listas de boda.

Polleria, cansaladeria, aviram i outaires. germans Hostench. Detall i por major. Dr. Hysern, 6.

Carniceria. Tocineria Santaló.

Lavadoras superaautomáticas AEG. lavavajillas AEG. Radio televisión y tocadiscos Philips. Frigoríficos y congeladores AEG i Philips. Iluminación industrial y doméstica. Gran surtido de lámparas de adorno. Calefacción central. Calefacción eléctrica por calor negro y difusión. Acondicionamiento de aire sistema Carrier.   Juan Yani.

Lampisteria. Electricidad. calefacció central y eléctrica. Narciso Pons. Gran surtido de lámparas de iluminación y adorno. Gerona, 8.

Lampisteria. Electricidad industrial.y doméstica. Calefacción. calderas automàticas para leña o carbón, gas-oil y propano con acumulador de agua sanitaria. Concesionario compañia Roca. radiadores. Una solución perfecta para su calefacción central y suministro de agua caliente. Esteban Jubert Palmada. Iglesia, 3.

Aceites Boris. Planta envasadora y almacén de aceites de oliva. C. mata, 18. (Aceites Sant Martirián)

Avidor. Llinás S.A. le ofrece y recomienda sus especialidades: croquetas, canalones, hamburguesas, etc y su riquísimo Farcit.. Matadero industrial de aves. ( a l’any 1970, Llinás S.A. ja havia anunciat la marca de qualitat Banyolí, una garantía Llinás)

UABSA  (Unión Avícola Bañolas S.A.) anunciava Pollos Prat, però que en comprar-los miressim que portessin l’etiqueta verda de garantia.

Bru ha abierto sus puertas al Superlavado biológico. Las únicas superautomáticas con Bio/Nivel. Distribuidor: Establecimientos Planells. Santa Maria, 28.Cristaleries i vaixelles. Utensilios de cocina. Regalos Coll. Vda. Nogué –A.XII, 9.

Anotem algunes botigues del ram d’alimentació: (any 1970).

Servis Palma (servei a domicili)   -   Comercio Lorenzo Riera   -   Tocineria i Carniceria J. Font Campasol . Grup Santa Maria Turers   -   Fábrica de galletas i bizcochos Horno San Martirián (c. Girona)   -   Polleria i Hueveria Francisco Gimeno. Mayor, 8   -   Vinos. Bodega Cooperativa de Espolla. Agua Font Vella San Hilario. J. Planella. C. Major, Pça. Dr. Rovira

Confiteria. Pasteleria Miguel Boix. Tortadas de almendra.   -   Confiteria Ciurana. Solo calidad. C.Canal.   -   Confiteria y pasteleria Boadella. C. Turers.   -   Verduras al por mayor y detall. José Cassola. Pineda.   -   Fruites i verdures Càliz. Ventas al detall. C. Born.   -   Comestibles Guillaumes. C. Born, 2.   -   Carniceria y Tocineria Marcial Franch. Mn. J. Verdaguer   -   Perfumeria y Comestibles Tomás Teixidor – Drogueria Quer   -   Ni oste ni moste. Recuerde Churreria Tur para su postre.   -   Aceites Reig. representante: Isidro Masdevall.   -   Tocineria. Vinos. Comestibles. Elvira Costa. A. XII,22    -   Andreu Malagelada (antiga casa Andreu) Vins, licors, anisats. Abeurador, 2 (era dels pocs que tenien l’anunci en catalá)   -    Casa Ralita   -   Tocineria. Embutidos selectos Miguel Riera. Rambla,16   -   Carniceria Santaló   -   Figueras. pasteles de calidad y tortada de almendra. Mayor, 5   -   Polleria y hueveria Serafín Gimeno. Plaza España.   -   Confiteria Mercader. Panaderia. Plaza España.   -   Carniceria y Tocineria Tomás Roca. Porta Turers, 14   -   Cansaladeria, aviram i ouataires Germans Hostenc. Dr. Hysern, 6  (anunci en català)   -   Carniceria y comestibles Costabella. P. Alsius, 90   -    A Guèmol-Banyoles, carniceria, tocineria y polleria Pons. C. Lérida. 21. I no podia faltar Chocolates Torras. Famosos desde 1890. Creadores del insuperable NiTocao. Super-alimento de gran poder energético.

Records i memòries

ELS RECS DE BANYOLES

 

J.O.- Com tots sabem, els recs de Banyoles que surten de l’estany són cinc: el rec de Guèmol, el rec Major, el de la Figuera d’en Xó, el d’en Teixidó i el de can Hort. Aquests recs es van construir en els segles IX i XII. Primer van ser el rec de Palaus o Dos Rechs (que són els de n’Hort i d’en Teixidor. Després, per dotar de la força de l’aigua dels molins, el de les forques (que és el rec Major) i el de la “Canela sobre los Canyers” (Figuera d’en Xó). Més tard es va construir el rec de Guèmol per regar els camps del pla de Banyoles..

S.D. I podem dir que gràcies a la força de l’aigua que movia els molins la indústria banyolina va poder prosperar. Segons estudis fets per historiadors hi ha notícia de l’existència de molins prop del Monestir l’any 1017..  En el segle XII, Banyoles ja era un dels principals centres drapers de Catalunya. I segons sembla els draps de Banyoles no eren pas draps bruts. Eren draps de qualitat. Els draps banyolesos van ser molt famosos i s’exportaven a tota la Mediterrània.

J.S.- Segons sembla, els molins es localitzaven sobretot al rec Major. Es disposava d’aigua, matèria tintòria safrà) i llana (ovelles).    I més tard van aparèixer els blanquers..   Bé, jo dic més tard, però això ja va ser a l’any 1253. O sigui que  amb l’auge d’aquesta indústria va ser possible la compra per part de la vila, del privilegi del roldó (l’herba que es molía per a l’adob de les pells).

J.O.- I altres activitats també van ser les del Tint, o sigui els teixits, i els molins fariners. L’edifici del Tint encara avui el conservem al carrer de Sant Pere. És un edifici gòtic que era destinat al tint de les robes o teixits de llana que es fabricaven a la vila.  Els interiors d’aquestes fàbriques eren alts perquè es produien vapors insans que calia evitar. Les teles tenyides es penjaven sota la teulada durant el primer assecat. L’aigua de les tines arribava des del rec Major, circulava per elles i anava a parar altre cop al mateix rec.

En temps molt endarerits, els pagesos de Banyoles o els que conreaven algun hort necessitaven permís de l’Abat del Monestir per poder regar.. Era en el temps dels benedictins i es va nombrar un Batlle d’aigues elegit per l’Abat. Era un temps en que hi havia molts plets i renyines entre el Monestir i la Vila. Amb el nomenament d’un Batlle d’Aigues es van acabar les renyines. A partir d’aquí , uns i altres  es van pacificar respectant els seus drets i cumplint les obligacions contretes. Es van concedir permisos d’utilització de les aigues a qui ho solicitava, millorant i conreuant els recs principals i els de regar, otorgant igualment concessions i privilegis per a botar barques a l’estany i dedicar-se a la pesca.

S.D. Però segons sembla , en el segle passat els drets de l’Ajuntament sobre les aigues de l’estany van quedar ben sentats i reconeguts.  El tema que amoinava als banyolins era el del “riego”, regar les terres de cultiu. I es van fer unes lleis de Riego que tots van haver d’acceptar. Hi havia “dias de riego” tots els diumenges de l’any i en diades assenyalades, com –per dir-ne algunes- per sant Joan i Sant Pere, per sant Jaume, per les festes de l’Assumpció, Tots Sants, i altres.  Aquells dies, els amos de les finques regables podien utilitzar l’aigua des de la una de la tarda fins cap a unes 36 hores després.  Ara no sé com està aquest assumpte del regar, pero com que van desapareixent els horts... i augmenten les urbanitzacions....

J.- S- Ara no hi ha ningú que vingui de l’hort.  Tothom és eixerit. Perquè no parlem dels horts que hi ha dintre Banyoles. Quants en queden d’horts?

(repassar horts de Banyoles. Mirar full apart)

J.O.- Veig que n’esteu molt assabentats. No veniu pas de l’hort.  Venir de l’hort és una expressió que diem alguna vegada quan s’ignora una notícia coneguda per tothom. 

Sabeu qué? Deixem l’hort, que ja hi hem fet molta feina. La que vé que la faci l’hortalà. Nosaltres anirem per una altra cosa.

Records i memòries

BONA CUINA (II). Comerços banyolins

 

S.D.- Un  altre comerç que anunciava neveres era el d’en Rafel Mas March, al carrer Mn. Jacint Verdaguer. Venia i reparava neveres elèctriques de la marca Iglo –gas. Piezas de recambio y accesorios”, amb “precios que convencen”. I també hi havia el taller electrotècnic d’en Narcís Palmada Romans, que aleshores era al carrer de Sant Pere, i que feia moltes instal-lacions i reparacions frigorífiques.

J.S. Els productes que no mancaven mai en cap cuina eren els de Comercial Tremoleda que tenien el magatzem i despatx al carrer Alvarez de Castro, 12. En Tremoleda anunciava “Drogas, Coloniales; Perfumeria i Exclusivas de Productos Alimenticios”

J.O.- En quant a Drogueries també hi havia la Drogueria Quer i la Drogueria Teixidor. Les drogues es venien a tot drap.       A l’any 54 ja es veuen anuncis de licors, un d’ells és el Bocatti, gran licor estomacal que venia en Joan R. Sallés, al carrer Vallespirans.

S.D.- Un altre aliment que la mainada menjava, sobretot a l’hora de berenar era la Xocolata Torras. L’anunci diu: “Marca antigua. Gustos nuevos. Calidades supremas. La vanguardia de la calidad”.     Però jo el que vull dir ara és que tot i que els avenços que anaven vinguent a poc a poc, a moltes cases encara es cuinava amb carbó vegetal.  Només mirant la revista Horizontes de finals de la dècada del 50 hi veiem un anunci que diu” Carbones vegetales y Leñas Tarradas. Carbones minerales para Fragua, Cocina, Industria y Calefacción. El carbón adecuado a cada uso. Mn. J. Verdaguer, 32.”

J.S.  Cap a finals dels anys 50 van començar a arribar els yogourts. Un anunci de la “Lecheria Jaime Plana (can Sala) diu: Leche pasteurizada. Todo el sabor y la calidad de la leche recién ordeñada. Toda la seguridad higiénica de la leche bien hervida. “Yogourts” del dia”.

J.O.- Si em permeteu jo ara aniré més endarrera perquè he trobat una informació de les despeses generals mensuals de la classe mitja del 1930. Crec que és interessant llegir-ho. . Diu: gastos generals de cada mes: 4 sacs de carbó, 20 ptes.   Cerilles, 1 pta.     Sabó, lleixiu, fregalls, etc. 5 ptes.     Esmorzar: café 0,25 – Llet –1 litre- 0,70 – Sucre, 0,15 .Total esmorzar. 1’45.  (això diari)  -   Dinar (diari també): Mig quilo de cigrons 0`75 – Carn 0´90 – Tocino 0’30 – Sopa 0’15 – Patates o’20 – Postre 0’60 – Pa 0’65. Total dinar: 3’55.   I ara el sopar: patates 0’75 – 4 ous 0’85 – Peix 1’50 – Oli 0’95 – Postre 0’60 – Pa 0’65. Total sopar diari: 10’20.

S.D.-  I tornant als anys 50, a més d’aquests anuncis de refrigeradors  en els comerços en què es venien estris de cuina, van arribar també les “batidores” per fer tota classe de mescles i combinacions d’aliments i fins i tot moldre cafè.  I van veure’s per primera vegada les màquines de picar aliments i les  aspiradores de pols.

J.S.- Cap als finals dels anys 50  s’anunciava un comerç de fruites i hortalisses amb vendes al “por mayor” al carrer del Born. Era la fruiteria Villalba.  I en el 1959 s’anunciava la inauguració d’un establiment de pesca salada: Legumbres Maria, exclusivament dedicat a “legumbres cocidas, bacalao y aceitunas”. Era al carrer de sant Martirià, num. 12.

J.O.- I a l’any 1960 va arribar el “butano”. Va començar en Josep Branyas amb un anunci a tota pàgina que deia: Butano. Gran variedad de hornillos, cocinas y estufas para todos los gustos y posibilidades. Todos los modelos. Todas las marcas. Consulte antes de efectuar su compra. Solicite descuento para pago al contado. Inmejorables condiciones de venta en pago aplazado” I efectivament, la gent comprava estufes, forns i cuines a terminis. Us en puc donar fe perquè em vaig fer un tip d’anar a cases particulars i pujar en pisos a cobrar lletres que es giraven mensualment.  En Branyas va començar a subministrar gas a domicili. I venia frigorifics a gas butà, cremadors de gas butà per a calefacció central.      I també va començar a vendre cuines i forns de butà en Joan Yani, al carrer Mercadal.

S.D.- I en aquells anys 60 en Branyas distribuía una cuina que anunciava com a “exclusivament creada para gas butano”. Era de la marca Comet i en tenia “la gama más completa de modelos desde 1.325 ptas a 8.875. I després va venir la Corbero que “todos saben que es la marca de prestigio que garantiza sus fabricados”  En aquells anys, al costat de casa ja hi havia en Pere Figueras, que era el dipositari a Banyoles del “Lavasol Mistol, para su colada o a máquina”

J.S.- Va ser en el 1963 que es va inaugurar al Turers el primer supermercat de Banyoles. Era Servis Palma que ens deia “Sírvase usted mismo con rapidez” “Alimentación i confiteria de calidad”.  I els que volien anar a dinar a un restaurant, la Fonda Comercio s’especialitzava en “pollo a l’ast”    I en aquell any en Rafel Mas distribuia un frigorífic de la marca Kelvinator.  I la casa Yani el refrigerador Frisan. I els que volien posar peix al refrigerador el podien anar a comprar a “Pescados Isern”.

J.O. En el 65, la Xocolata Torras van crear “el insuperable NiTocao” que em sembla que venia a suplir el Torcao. Segons la propaganda era “un batido con leche fria o caliente”. I per acompanyar els menjars sortia un vi anomenat Viprase gasificado..  En Pau –Jabones Pau- feia un detergent líquid i sòlid per rentar llanes, nylon, etc. “Spum-Mil (lava mejor). I venien cuines elèctroniques i frigorífics les botigues de Rustullet i Narcís Pons.  I entre els comerços on es podien trobar estris de cuina hem de dir que hi havia Casa Mitjà i regals Coll Vda. Nogué.  I en quan a xampany, l’Amadeu Garangé, fill d’en Friselda representava per a Banyoles i comarca els vins i xampanys Rocaberdi.

S.D. A l’any 66 alguns comerços ja anunciaven llistes de Boda. I en Branyas portava rentadores super-automàtiques. Ja es començava a emprar la paraula súper. La rentadora Tedi rentava, aclaria, escorría i secava automàticament cinc quilos de roba ocupant un mínim espai, amb infinitat de programes de rentat, centrífuga autoequilibrant, funcionament silenciós i perfecta estabilitat. Es deia a la gent que si volien veure-la funcionar a can Branyas, a qualsevol hora del dia podrien manejar-la sense compromís.

J.S. El 1968 a la ferreteria Agustí ja anuncien aparells rentaplats amb “lavados perfectos”. En Branyas, aparells Buta Therms amb tècnica catalítica. únic calefactor de posada en marxa per “autoencendido” (sense foc, sense fum, sense pudor). I acabem perquè ho allargariem molt. Només dir-vos que a la cuina o al menjador, després de dinar es podien fer postres amb les galetes i buscuits del Forn Sant Martirià, i si volieu posar un ram de flors ben maco al mig de la taula podieu anar a la Floristeria de la Martina.

Records i memòries

BONA CUINA (I)

J.O.- Mai com ara havien abundat tant  les publicacions gastronòmiques. Hi ha fitxes, llibres, fascicles i revistes amb receptes de cuina, i programes de ràdio i televisió a totes les emissores de ràdio i cadenes de televisió, i fins i tot augmenten a les nostres pantalles les pel.licules amb temes de cuina. Els cuiners estan de moda.

S.D.- I estem a l’època dels plats cuinats.  Es veuen establiments de plats cuinats, i diuen que tot això és conseqüencia de l’alliberament de la dona. Es diu que les dones detesten els fogons i com més lluny en poden estar, millor. Si voleu que us sigui franc, jo encara no sé on van a parar aquests centenars de receptes de cuina destinades a les mestresses de casa, la majoria de les quals no volen cuinar ni en tenen tirada.

J.S.- En temps passats, quan la dona no treballava vuit hores ni tenia cap preocupació específica si no era la d’encarregar-se de la casa, del marit i de les criatures, el seu llibre preferit era el de la “Carmencita o la buena cocinera”. un popular llibre de cuina – l’únic- que no faltava a cap racó del ni a cap armari de paret.

J.-O- Tens raó. Però jo recordo que a casa durant molts anys hi va haver un altre llibre que se’n deia “La teca”, de l’Ignasi Domènec. Encara corre pels prestatges una mica resclosit perquè ningú se’l mira. Ara miren més la televisió i es llegeixen revistes. Quan veus les dones i els homes tan encantats mirant els programes de cuina penses que tothom ha de sentir la inclinació de cuinar bé. Però no és pas això dissortadament.

S.D.- Em sembla que exagereu una mica. Avui dia també hi ha dones que cuinen i cuinen bé a casa seva. I alguna cosa aprenen de les lectures i programes televisius sobre aquest tema      Una cosa que us haig de dir és que fa poc em va venir a les mans un periòdic de començaments del segle passat que publicava diversos anuncis. Un d’ells era el de les sopes Maggi en pastilles. Suposo que l’invent, aquells anys, començava ja el camí que tots coneixem. Amb el contingut d’una pastilla n’hi havia per dues o tres racions.   Suposo, Joan Saubí, que la teva sogra i la teva dona, a la botiga de casa teva. Al carrer Guimerà, havien venut moltes pastilles de caldo Maggi.

J.S.- I sopes de caldo Maggi. El caldo Maggi era el més popular i ja venia de principis del segle passat. Però el que recordo més era el d’Avecrem “caldo de pollo cien por cien”, un producte de Gallina Blanca que es venia molt en els anys cinquanta i seixanta.

J.O.- Anant més endarrera, o sigui en els anys del caldo Maggi, va entrar a la cuina una eina que va fer molt de servei a les cuineres: el molinet de cafè –la trituradora a braç-. Primer va ser una capsa de fusta i després de metall. A dintre hi havia un petit aparell de molineria i mitjançant un manubri es feia rodar i esmicolava o polveritzava els grans de cafè.

S.D.- En aquesta època que tu dius de les primeríes del segle passat, el que no mancava mai en un racó de la cuina era la botella d’Anís del Mono..... I en els anys 50/60 ja van començar a arribar les Coca-Coles que es podien posar a les neveres, que s’anaven introduint. Eren refrigadors Super-9 i hi havia models de luxe amb llicència Westinghouse. Només cal repassar la revista Horizontes d’aquelles dècades i veureu anuncis en els que es pot comprovar l’evolucio dels estris de cuina i de la indústria de l’alimentació. Llegeixo un anunci que diu: “Para productos de calidad, la marca D. Gaseosa, Limonada, Naranjada, Piña, Menta, Café”.

J.S.-  La marca D. era de Santiago Daurella, de Barcelona i en tenia l’exclusiva a Banyoles la fàbrica de Planas, Mitjà i Companyia Espumosos Plami. L’anunci d’aquesta fàbrica de bebidas carbónicas diu: “La casa que elabora todos sus productos com materias de primera calidad, embotellados con agua potable procedente del manantial de su propiedad. Analizada periòdicament por la Jefatura Provincial de Sanidad.”

J.O.- A la revista Horizontes hi havia sempre una pàgina de Lejía Guerrero que “blanquea y desinfecta perfectamente”.El dipositari a Banyoles era en Martirià Pararols. I en els números de la festa major no hi mancava mai el de la confiteria i pasteleria Miquel Boix, primitiva casa de la tortada d’ametlla, I el  del Horno San Jorge, panaderia y pasteleria” anunciant també “tortadas de almendra” (el propietari del Forn era l’Esteve Boscmonar).

S.D.- I amb aquells anuncis de festa major tampoc hi podia faltar el de xampany, i aquest era gairebé sempre el xampany Lincon , de les cavas de Sant Sadurní d’Anoia que representava en Julià Puig Manyelich, carrer Sant Martirià,59.

J.S.- A l’any 51 s’anunciava la “Apertura oficial de la fábrica de bebidas carbónicas  Miranda,instalada en la calle Alfonso XII, 54: Especialidad en gaseosas y frutas variadas. depósito de aguas minerales y cerveza”

J.O.-I en quant a això que hem dit de les neveres,un dels primers comerços que en van vendre va ser el d’en Joan Yani, al carrer del Mercadal. Era el representant de la AEESA (Anglo Española de Electricidad i anunciava “el refrigerador de gran distinción y utilidad para el hogar moderno. refrigerador electro automàtico, una maravilla de presentación y tècnica”, “disponiendo además de toda clase de recambios y del correspondiente personal capacitado para el cálculo, reparación y montaje de toda clase de màquinas frigoríficas”.

54: Especialidad en gaseosas y frutas variadas. depósito de aguas minerales y cerveza”

J.O.-I en quant a això que hem dit de les neveres,un dels primers comerços que en van vendre va ser el d’en Joan Yani, al carrer del Mercadal. Era el representant de la AEESA (Anglo Española de Electricidad i anunciava “el refrigerador de gran distinción y utilidad para el hogar moderno. refrigerador electro automàtico, una maravilla de presentación y tècnica”, “disponiendo además de toda clase de recambios y del correspondiente personal capacitado para el cálculo, reparación y montaje de toda clase de màquinas frigoríficas”.

Records i memòries

NETEJA A LA CASA

 

Abans era costum, i segueix essent-ne encara avui, de netejar els pisos, les cases, els divendres o els dissabtes. Temps enrera era molt més costum fer aquestes feines els dissabtes.  Quan les mestresses de casa deien: “Dissabte fregarem el pis amb salfumant” volia dir que aquell dia tot aniria de potes enlaire. A algunes cases, de bon matí apareixia una dona pobra, la dona que feia la feina més pobra que es pugui imaginar: fregar el terra amb salfumant. S’havien d’obrir portes, finestres i balcons perquè no es podia respirar amb aquella fortor tan àcida. Les dones que fregaven el terra s’agenollaven damunt d’una saca rebregada, al costat d’una galleda d’aigua i el fregall a la mà. Aquella pobra dona respirava directament el baf del gas asfixiant i apa!... el menjador, la sala, l’habitació. En alguns pisos tota la setmana respiraven salfumant. Aquelles dones, un cop d’haver fregat el pis i cobrat les sis pessetes convingudes tornaven cap a una altra casa amb el seu salfumant. Aquells pobres dones de fregar duraven poc, perquè els pulmons s’anaven xopant d’àcid clorhídric.... Era molt trist.    Però era necessari fregar el pis o la casa, perquè els rajols no eren pas mosaics, ni terrassos ni pàrquets de fusta. Els rajols eren peces rectangulars d’argila cuita on hi quedaven encastades les taques, les engrunes i els fils.

S.D.- A casa havíem venut fregadors, o fregalls. El fregador era un objecte d’espart que  obligava a la dona a estar de genolls com si es trobés a missa.  (parla de les classes de fregalls). Però també hi havia altres classes de fregalls que no obligaven pas a la dona a estar agenollada.. En algunes cases més benestants hi havia la minyona, que amb les seves mans vermelles, amb penellons a l’hivern i clivelles a l’estiu, ,fregava vidres, vaixelles i copes.. Rentava la roba, -des de mocadors a llençols i draps de la casa-  i ho solia fer en els safaretjos que es trobaven generalment a les eixides o galeries.

J.S.- Però no tothom tenia minyona ni safareig, i moltes mestresses de casa havien d’anar a rentar a les rentadores públiques, que n’hi havia moltes a Banyoles (rec del Tint, plaça teatre, carrer Canal, estany, etc)

J.O.- Si ho recordeu, les neteges a les cases es feien els dissabtes. Ja en deien “fer dissabte”, però la neteja general no es feia pas tots els dissabtes. Quan la mestressa anunciava: “Aquesta setmana penso fer dissabte”, ah renoi quin enrenou! Costa de creure, als nostres dies en que una dona disposa de tants electrodomèstics per a fer neteja i treure la pols!. Però llavors les dones només disposaven d’escombra, plomall, drap i espolsadors. La pols ha existit sempre i penetra per les finestres més ben tancades.

S.D.- Als nostres dies la pols es treu amb l’aspirador que la xucla, la passa a un sac i ja podeu llançar-la pensant que heu acabat amb la pols. En altre temps la pols no es treia, es canviava de lloc... s’espolsava, es passava un drap, s’escombrava, però en realitat no marxava de l’habitació. En els mobles sempre s’hi trobava pols..

J.S.- Jo el que recordo són els dies que s’havia de fer neteja general: moure els mobles de lloc, girar els matalassos, netejar amb aigua i sabó els llums i vidres, gratar darrera els armaris i calaixeres, aixecar les catifes i espolsar.les al balcó Era un enrenou. Però la casa quedava neta com una patena.

J.O.- I fer bugada?  recordeu quan s’havia de fer bugada?  La roba s’havia guardat potser un parell de setmanes –la roba bruta vull dir- i calia escalfar aigua amb abundància, posar-la en un cossi gran, tirar-hi cendra neta –la que quedava de cuinar amb carbó vegetal- , deixar-la reposar, esbandir-la el dia següent, esbandir-la, tornar-la a mullar, pujar-la al terrat per estendre-la...

S.D. I molts terrats no eren pas tan grans perquè hi cabessin tots els llençols de la família, perque en temps endarrerits a les cases hi havia molta gent. I si plovia o feia tramuntana, malament rai, perquè hi havia el perill de que s’hagués de tornar a passar a una altra bugada.

J.S.- Això que heu dit de la cendra és d’un temps molt endarrerits, perquè més tard va ser substituïda pel lleixiu. I jo recordo també que, abans del lleixiu es van inventar uns retalls de sabó que en deien “escames”.

J.O.- Tot això ja ha passat. Ara tota aquesta feina la fa la rentadora, amb tantes marxes com vulgueu, botons especials per a roba de seda,, que eixuga, planxa i plega les camises, neteja en fred i en calent. La bugada ara la fa un electrodomèstic.  S’han acabat els safaretjos  i les bugaderes, aquelles dones que passaven estones rentant ala roba als recs i xafardejar amb tots els ets i uts del poble. Hem progressat, però...estic segur que si el marit diu a la senyora que li renti un mocador, aquesta li contestarà: “Espera’t uns dies, no engegaré pas la rentadora per un mocador”.

Netejar, Fregar. Esbandir...

J.O.- Com que em penso que ja ho hem netejat tot ara irem per fregar. Que entenem per la paraula fregar?

S.D.- Entenem per fregar la neteja de plats, la neteja del paviment passant-hi un pedàs mullat, o un munyoc d’espart, o una baieta que abans es passava per terra amb la dona agenollada, i ara, a, amb un pal llarg la feina no es tan feixuga. I fregar es també posar-se en contacte amb punts diferents de l’altra, allò que els castellans en diuen “rozar”, o sigui: tocar superficialment en passar.

J.S.-  I si dues persones es freguen una a l’altra allò és tenir tractes o convivència amb algú. Però a vegades un es frega amb l’altra , com quan ens trobem en algunes manifestacions amb grans multituds o viatjant en tren o en el metro, perquè aquí si que hi havien hagut molts fregaments. O fregadissos.

J.O.- Però a vegades amb aquests fregadissos et podries trobar amb una fregada d’orelles. O no?  Bé, tu, Salvador, a casa teva havies fet molts fregalls o fregadors. I ja ens ho has explicat no fa pas molt. Aquests fregalls que feies eren objectes que servien per a fregar alguna cosa i netejar-la. La gent de parla castellana en diuen “estropajo”.  I sabeu que és un fregall o un “estropajo” si et diuen: que “A casa teva ets un fregall”?

S.D.- Que ets una persona bruta o d’aspecte groller.   Però els nostres fregalls o fregadors  ho netejaven tot.

J.O.- Passem a l’altre tema de neteja que és l’esbandir, que tots sabeu que es passar per aigua clara i rentar novament una peça de roba que s’ha passat per la bugada, una peça de vaixella que s’ha rentat amb sabó o lleixiu, etc, però que també té  algun altra significat

. J.S.-Esbandir és fer que se’n vagi una cosa que està reunida .   “Despejar” en castellà.

S.D.- A Sant Feliu de Guixols solen dir  que “si  esbandeix gaire farà de mal atracar”

J.O.- Doncs, val més que atraquem i deixem aquest tema per un altre . Em sembla que per avui ja hem netejat, fregat i esbandit tot- Ara que ho tenim tot net., ¿que us sembla si passessim altra vegada a la cuina?.